Percy Bysshe Shelley és un dels millors poetes romàntics i Mary W. Shelley va escriure Frankenstein. Durant els seus vuit anys de convivència van estimular recíprocament la seva creació literària. Alba Editorial ha reunit en un llibre una antologia dels seus millors poemes (en anglès i castellà) i, per primera vegada en castellà, la poesia completa de Mary. Gonzalo Torné, director de la col·lecció Alba de poesia, n'és el traductor.
Gonzalo Torné és un novel·lista de culte. Què l'ha portat a Percy i Mary Shelley?
Sempre he llegit molta poesia, i Percy Shelley és una parada inexcusable, un dels grans del segle XIX. Mary Shelley també és gairebé inevitable pel seu Frankenstein.
«És que tu també m'estimes amb tendresa i que sofreixes tant com jo aquests períodes d'absència, quan no alliberarem de la por a la traïció?», li escriu Mary a Percy l'octubre de 1814. Van superar aquest temor?
La veritat és que només ells poden saber-ho, per les últimes cartes les pors van passar a ser unes altres, i de seguida la mort de Percy els va distanciar per sempre.
Sosté que tots dos tenien una mútua influència creativa.
Mary era una lectora molt sagaç i opinava sobre les obres del seu marit, i al revés, informava Percy del progrés de la seva novel·la. Com a poeta Mary no té la força visionària de Percy, però pren alguns dels seus recursos, com la personificació d'una qualitat. I els últims poemes de Mary són alleujaments del dol, la qual cosa no deixa de ser una forma d'influència.
Van coincidir en la creació de versos, encara que Percy ja era una de les veus més potents de la poesia romàntica. Va arrossegar Mary?
Sí, és possible, encara que Mary ja era una gran lectora de poesia, molt aficionada a les obres de Byron, que coneixia amb detall. La meva impressió és que Mary escrivia a la recerca d'un gènere: relats de viatge, cartes, diaris, novel·les, contes... que la poesia era una manera més d'explorar-se creativament... i que va ser el gènere que millor li servia per omplir el buit que va deixar Percy.
Va ser decisiva la visita de la parella a Lord Byron a Suïssa?
Com a esperó per arrencar Frankenstein, segur. Però crec que ho hagués escrit igual, la prova és que ho va acabar. Byron va influir molt en la parella perquè creia en ells com a artistes.
Encara que Mary només va escriure poemes mentre va estar amb Percy...
Això sembla, els poemes estan molt dispersos, en principi hi ha el que hi ha, però no és descartable que n'escrivís més i es desembarassés d'ells, tampoc va pensar a publicar el que sí havia escrit. Però si ens atenim als conservats, després de la mort de Percy va anar millorant, millorant, fins que va escriure el seu millor poema, i d'entre les elegies més belles del segle XIX el va deixar en el punt més alt.
Mary va publicar Frankenstein
No sé si corregir és la paraula, parlaven sobre el text, i ell l'animava a ser disciplinada. L'escriptura i la lectura eren la passió de tots dos, així que suposo que havien de passar-se hores comentat els seus propis treballs.
«En nom dels nostres millors dies de companyonia, m'atreveixo a anomenar-te pel teu sagrat nom sense temor...», escriu Mary a Mi favorito
Sí, els romàntics són moderníssims. És una poesia que no requereix excessiva preparació, es pot entrar per qualsevol poema i a poc a poc el sentit es va obrint. La poesia es remunta almenys al segle XVIII abans de Crist i s'estén per tot el globus. La cosa que s'escrivia en el segle XIX a Anglaterra és de fa dos dies i compost aquí al costat. Cap de les emocions i idees que Percy i Mary exposen en aquests poemes ens són alienes.
Per primera vegada en castellà es publica la poesia completa de Mary. M'ha sorprès tanta força.
Sí, i a mi. És una poeta amb una obra breu, però finíssima, que com deia abans es va afinant a mesura que s'acosta al final. No hi ha gaires casos de poetes que abandonin just quan han aconseguit arribar a dalt.
No puc reprimir-me, «traduttore, traditore»?
No ho crec, però és una frase tan simpàtica... Per moments m'he sentit més «traïdor» muntant un llibre que no existeix en cap altre idioma, i que ells no van preveure.
