Es tracta, en primera instància, d’una qüestió d’empatia: «Quan la pintura es torna atmosfera, quan es deixa el dibuix de les realitats conegudes i la llibertat de composar es l’únic fil conductor de l’expressió artística, entrem en el món de la poesia pictòrica on el traç i la matèria es converteixen en eines de comunicació sensorial sense cap més altra norma que l’empatia emocional».

Ho explicava a la perfecció Ramon Casalé (amb motiu de l’exposició En chemin al Centre d’Études Catalans de la Universitat Paris-Sorbonne): «En contemplar el treball de Lourdes Fisa, t’adones que, darrere de cadascuna de les seves obres, hi ha un rerefons poètic, que aborda una idea que va més enllà del que capten els nostres ulls. La idea d’unir el divergent , amb una mirada oberta transmet pensaments i experiències, i és una forma de reivindicar l’art com a mètode de coneixement. A més d’aquestes consideracions conceptuals, la tècnica utilitzada per l’artista és igualment important». Sigui com sigui, es tracta d’una mostra on la matèria pictòrica assoleix entitat poètica.

Lourdes Fisa

Galeria d’Art l’Arcada, Blanes. Passeig de Dintre, 11

Fins al 5 de desembre. Diari, de 17.30 a 20.30 h. Dissabtes, d’11 a 13 h i de 17.30 a 20.30 h.