18 de novembre de 2019
18.11.2019
Art. Exposicions

La versió lírica de l'informal

Dues fundacions, la Valvi i la Marguerida de Montferrato, respectivament, exploren la maduresa creativa d'Assumpció Mateu, referent per a la plàstica catalana

18.11.2019 | 12:39
La versió lírica de l'informal

Després de gairebé mig segle dedicada a explorar els tortuosos i no sempre gratificants senders de l'art, a Assumpció Mateu (i a qualsevol creador que arribi a un estadi tan avançat de la seva pràctica) li resta fer un parell de coses: una, aturar-se en el camí i mirar enrere per fer balanç del trajecte recorregut (l'objectiu seria detectar-ne les principals coherències i, és clar, també contradiccions) i, dos, interrogar-se sobre el sentit de la creació mateixa o, en darrera instància, sobre què significa estar en possessió d'una determinada veu (mirada) poètica. El segon objectiu (que, per importància, ben bé podria ser el primer), Mateu l'ha esbossat a Balaguer: l'exposició Poiesis està integrada per treballs relativament recents però que tenen en comú la necessitat de posar al descobert la matriu mateixa de l'acte creatiu. És a dir: avui dia, quan parlem d'un «poeta» només ens referim, en principi, a un escriptor que utilitza una determinada forma literària per expressar-se. Però això no sempre ha estat així: el concepte mateix de poiesis era, per a Plató, un terme que englobava tota l'esfera que inclou qualsevol forma d'activitat productiva que sigui capaç de fer passar del no-ser al ser (la majoria dels mortals sobresurten per tenir l'habilitat contrària). Giovanni Reale escrivia a propòsit de les reflexions platòniques: «La doctrina platònica de la poiesis és el creacionisme més avançat que existeix en el pensament grec; però és un semicreacionisme en sentit absolut si se'l compara amb el concepte de creacionisme que el pensament occidental ha adoptat a través dels textos bíblics». Per això Mateu defuig radicalment la dimensió heroica (demiúrgica) de la seva tasca: «Sempre he pensat -confessa al magnífic catàleg editat per la Fundació Marguerida de Montferrato- que la creació, en tots els seus aspectes, és un acte de recerca, una eina de coneixement que va més enllà del plaer estètic i de la necessitat vital».

Justament per això, la «mostra de maduresa» de Girona ens presenta una autora que s'ha dedicat sistemàticament a sargir la realitat, a apedaçar-la des de la cura més absoluta. A ella li devem, possiblement, la versió més lírica i poètica d'aquell informalisme massa subjecte al brutalisme masculí. Com deia la gran Maria Lluïsa Borràs, «la pintura d'Assumpció Mateu és, doncs, una superació dels informalismes, dels quals, tot i incorporar-hi un apunt emblemàtic, en fa una versió refinada i sensible, singular i personalíssima que situa la seva obra entre la més vàlida i interessant de la plàstica catalana última». Doncs això: una mirada que segueix revelant-nos capes de realitat.

Dos catàlegs

A banda de les exposicions, acotades temporalment, destaca la publicació de dos catàlegs: la Fundació Valvi edita un políptic d'una vintena de pàgines mentre que la Fundació de Balaguer aposta per un llibre de més d'un centenar de pàgines realitzat amb sensibilitat bibliòfila.

Assumpció Mateu

Fundació Valvi, Girona. Gran Via Jaume I, 42 bis
Del 12 de novembre al 4 de gener. Diari, de 17.30 a 20 h. Dissabtes, d'11 a 13 h i de 17.30 a 20 h. Festius, tancat.

Fundació Marguerida de Montferrato, Balaguer. Carrer Pare Sanahüja, 3
Del 20 de setembre al 15 de desembre. Horaris: consultar web www.fmm.cat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook