22 de novembre de 2019
22.11.2019
Diari de Girona
Música. Novetats

Balago: banda sonora per a l'extinció de la humanitat

David Crespo i Guim Serradesanferm aterren aquest dissabte a Olot, en el marc del festival d'electrònica i arts visuals Nibiru · El duo de la Garriga presentarà «El demà», un àlbum conceptual i amb una forta càrrega emocional i apocalíptica

21.11.2019 | 23:08
Els dos integrants de Balago, en una imatge promocional de l'àlbum «El demà», publicat l'any passat.

Formats l'any 1998 al municipi vallesà de la Garriga, Balago s'han erigit dues dècades després en un dels duos més singulars de l'escena electrònica catalana i espanyola. Després de debutar discogràficament el 2001 amb l'inquietant Erm, el projecte que integren David Crespo i Guim Serradesanferm no ha deixat de créixer, sempre amb llargues pauses entre disc i disc i passant de ser etiquetats com a banda de postrock a ser tot un referent de l' ambient cinemàtic. L'any passat van llançar El demà (Foehn Records), un sisè treball farcit de textures distòpiques i amb un rerefons conceptualment enfosquit, que aquest dissabte al vespre presenten a la sala El Torín d'Olot, dins la programació del festival d'electrònica i arts visuals Nibiru.

Tot i tractar-se eminentment d'una proposta instrumental, els títols dels deu talls que conformen l'àlbum mostren una poètica connexió. «Ja que no hi ha lletres, intentem que els títols del disc i de les cançons puguin fer pensar. Intentem buscar títols inquietants», afirma David Crespo, qui posa l'accent en les diferències entre aquest últim disc i els anteriors. «Els títols dels anteriors àlbums tenien a veure amb temàtiques com la filosofia, la biologia, els viatges en el temps o la literatura, sense que volguéssim explicar res concret», assenyala. No obstant això, a El demà «hi ha una crítica a la humanitat i els temes estan relacionats amb el títol del disc». Tot plegat, una mica inspirat en una teoria del desaparegut físic britànic Stephen Hawking, que el 2017 va assegurar que a la humanitat li quedaven cent anys.

La distopia apocalíptica expressada en aquest treball -situat a les llistes dels millors de 2018 per la majoria de revistes musicals especialitzades- no només es troba en títols com Fins a l'últim moment, L'evidència o La consciència de les altres coses. L'electrònica ambiental, els paisatges descrits mitjançant les delicades capes sonores i la coherència de la seva obra, conviden a fer un viatge melancòlic per la consciència de l'oient. Unes vistes que Balago traslladen a la realitat en els seus concerts, amb les projeccions audiovisuals com a part complementària a la seva música.

«La part audiovisual té un pes important en els directes. De fet, en els nostres inicis un periodista va escriure que fèiem bandes sonores de pel·lícules imaginàries», explica Crespo, que afegeix que en el cas del nou disc, les imatges que es projecten «estan molt vinculades al missatge que volem transmetre». Tot i això, remarca que en els seus concerts «la part audiovisual és un complement, nosaltres fem música».

Sobre les etiquetes amb les quals s'ha batejat Balago al llarg de la seva trajectòria, David Crespo assenyala que des de bon principi «fèiem música instrumental, influenciada per grups com els Beatles i sobretot per bandes sonores com les d'Ennio Morricone», però quan vam treure el primer disc, la premsa «posava la mateixa etiqueta molts grups que poc o res tenien a veure entre ells». «En el fons intento evitar les etiquetes, tot i que a vegades van bé per orientar» conclou el músic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook