Com que aquí ens haurem d'esperar fins al març per tenir la plataforma de Disney, ara l'únic que es pot fer és parlar del que ens oferirà el producte i posar la mel als llavis. Els que hem pogut veure ja alguns dels seus continguts tenim una cosa molt clara: aquí arribarà el 2020, però una de les grans sèries del 2019 haurà estat The Mandalorian
El primer que s'hauria de dir abans d'entrar en matèria és que Disney ha comès un error de càlcul retardant l'estrena europea de la seva plataforma, perquè amb sèries com aquesta és impossible evitar que l'usuari se serveixi de mètodes il·lícits per poder-la veure.
Dit això, s'hi suma que aquesta sèrie basada en l'univers de Star Wars no només és un excel·lent producció televisiva. També és el relat que, juntament amb Rogue One, millor capta l'essència de la trilogia original, i ho aconsegueix amb un estil que uneix espectacularitat i minimalisme amb una solvència extraordinària, un personatge central molt carismàtic i una narrativa inapel·lable.
La història no podria ser més senzilla, i al mateix temps no para de sorprendre. El protagonista és un mercenari de passat fosc que rep l'encàrrec de recollir una càrrega molt desitjada per l'Imperi. Per sorpresa seva, no és un què, sinó un qui, i a més molt important. El mercenari haurà de decidir si es limita a complir amb la missió o, per una vegada, se salta les normes pròpies de la seva feina.
Dividida en vuit episodis de poc més de mitja hora i escrita per Jon Favreau, The Mandalorian és una joia plena de segments memorables (atenció al segon episodi: ras i curt, una petita obra mestra) i que desprèn un amor per Star Wars absolutament contagiós. I de passada, Disney hi demostra que no s'ha pres la plataforma com un simple contenidor de continguts propis, sinó com un laboratori d'idees des del qual enriquir els seus imaginaris.
Els protagonistes de The Mandalorian són Pedro Pascal, Carl Weathers, Gina Carano, Nick Nolte (atenció al seu personatge, una de les grans troballes de la sèrie) i el veterà cineasta Werner Herzog. I atenció a la banda sonora de Ludwig Göransson: el compositor guardonat amb l'Oscar per Black Panther demostra que es pot reinventar musicalment la saga sense haver de negar l'herència del mestre John Williams.
