Ja fa més de 20 anys que el cineasta Bill Condon i l'actor Ian McKellen van treballar plegats a Dioses y monstruos, una esplèndida biografia del director James Whale que reflexionava sobre el llegat de la seva versió de Frankenstein. Des d'aleshores, les coses no han sortit ben bé com s'esperava. Si bé McKellen va saber mantenir el llistó ben alt amb una impecable trajectòria que alterna pel·lícules independents amb superproduccions de tots els estils imaginables, Condon va entrar en una desarmant irregularitat que inclou títols apreciables com Kinsey o Mr. Holmes, també amb McKellen, però també veritables despropòsits com les seves dues entregues per a la saga Crepúsculo. Ara actor i director tornen a treballar plegats amb La gran mentira, un thriller d'aires clàssics que està tenint una millor trajectòria comercial de la que s'esperava i que està rebent bones crítiques, sobretot, per la interpretació de McKellen i la gran Helen Mirren.
La gran mentira està protagonitzada per Roy Courtnay, un veterà estafador professional que creu veure aparèixer la millor oportunitat de la seva vida quan coneix la vídua multimilionària Betty McLeish. Però malgrat que ho té tot de cara per treure-li fins al darrer dòlar, malgrat que podria tractar-se del cop que li permetés retirar-se, Roy es va adonant que sent alguna cosa per Betty i que per primer cop en molt temps pot aspirar a una felicitat altruista. Aviat apareixen el dubte: acostumat a ser el depredador, i si resulta que s'ha convertit en la presa? El film apel·la a un estil de thriller sofisticat cada vegada menys practicat en cinema i s'endinsa en una radiografia íntima més deutora del cinema d'Alfred Hitchcock que no de les intrigues de girs inesperats. La banda sonora està firmada per Carter Burwell, compositor habitual del cinema dels Coen i també del mateix Condon.
Consulta la cartellera aquí.
