Lola és una mare divorciada amb dos fills que assisteix a la deriva del petit, Lorenzo, cap a les foscors d'un grup neonazi. Sonda profunda en la maternitat primerenca i l'estigma de ser esquerrà, els personatges recorreran les seves vides «en ziga-zaga per la línia de la norma».

matías crowder

El títol del llibre i el seu cognom es troben relacionats...

Amb el títol i el cognom, tot sembla escorat a l'esquerra, sí. Encara que després, en el relat, la ultradreta tira amb força i desferma un desequilibri perillós.

El fet que Lola i el seu fill siguin esquerrans serveix com a imatge de la posició d'ambdós?

És un element expressiu per assenyalar aquesta posició per fora de la norma o, com diu Lola, «el seu recorregut en ziga-zaga per la línia de la norma», que també el fill sembla compartir, a la seva manera. A més, assenyala una paradoxa de fons: l'adscripció del fill a un grup la mateixa ideologia va propiciar la repressió dels esquerrans a les escoles franquistes, soferta per la mare. Ser esquerrà i neonazi sembla tan absurd com ser jueu i neonazi.

Vostè és esquerrana?

Soc esquerrana contrariada, sí. En la meva generació ens van impedir escriure amb la mà esquerra. Van fer de nosaltres dislèxiques o, en el millor dels casos, com és el meu, ambidextres. Per a accions quotidianes, com fer servir una cullera o planxar, faig servir les dues mans indistintament, sense adonar-me'n.

Per què li resulta d'especial interès la maternitat sent jove?

Vaig tenir el meu fill amb vint-i-dos anys, i la meva filla amb trenta-quatre. L'experiència m'ha permès explorar les diferències d'afrontar la maternitat en edats diferents. El cos no és el mateix, però sobretot la pressió social i l'entorn no són els mateixos (el que s'espera de tu, les facilitats...). La maternitat té moltes barreres socials per sortejar.

Diu haver patit en carn pròpia aquesta ruptura amb el món professional que viuen moltes dones universitàries en el moment de ser mare?

En decidir passar anys cuidant dels meus fills, dedicada, a més, a escriure, llegir i exercir treballs externs puntuals, una part de mi va quedar anquilosada. Em vaig reincorporar al mercat amb quaranta anys. I aquest mercat de treball no m'estava esperant amb els braços oberts.

Què hi ha dels seus estudis en Polítiques i Sociologia a la seva literatura?

En aquest moment de la història, quan la sociologia ja ha pretès explicar-ho tot, la literatura és més que mai un agafador, i l'escriptura una lupa per buscar el rastre d'allò que no es pot comprendre des dels patrons sociològics.

Diu: «No sé ni vull mirar el món sense perspectiva de gènere».

La perspectiva de gènere, encara que soni massa tècnic, no és més que la convicció que dones i homes vivim el món de maneres molt diferents, perquè ens han adscrit diferents rols en néixer, i una educació diferenciada que ara per ara ens col·loca a les dones en una posició de desavantatge per afrontar el treball.

Molts escriptors, com Pérez-Reverte, diuen que es passen per allà la perspectiva de gènere a l'hora d'escriure...

Home, aquests escriptors que es passen aquesta veritat per allà a l'hora de narrar suposo que són homes que també la ignoren a l'hora de viure. Els és més còmode creure en el mite de la igualtat d'oportunitats ja aconseguida (mite que els afavoreix a ells).

Llavors, es podria dir que la literatura cobreix allò que no es pot explicar des de les ciències socials?

La literatura permet fer aquest pas més enllà, on no arriba el llenguatge sociològic i les veritats políticament correctes o normatives es queden molt curtes, inservibles.