Nelson Mandela és una de les figures més destacades del convuls segle XX pel seu paper crucial en la transició democràtica a Sud-àfrica, que va comportar la fi d'un apartheid que havia relegat durant anys la població negra a la condició de ciutadans de segona. Sobre la relació que el líder africà va mantenir amb els seus enemics, evitant una guerra civil, gira Mandela i el General , la novel·la gràfica amb guió del periodista britànic John Carlin -qui va ser corresponsal al país sud-africà entre 1989 i 1995 per The Independent - i dibuixos del català Oriol Malet, que ha publicat en català i castellà l'editorial Comanegra.

El febrer de 1990, quan Nelson Mandela va sortir de la presó, tot feia preveure l'esclat imminent d'una guerra civil a Sud-àfrica. Pressionat per la comunitat internacional, el president del país, Frederik de Klerk, va iniciar un apropament al Congrés Nacional Africà, el partit que reivindicava els drets de la població negra al país. Aquesta política d'obertura per part del règim va fer que des dels sectors més extremistes s'organitzés una milícia per defensar els seus privilegis com a blancs. Constand Viljoen, un militar retirat, es va posar al capdavant de la milícia finançada per les forces d'extrema dreta. En comptes d'instigar els moviments rebels cap a la venjança, Mandela va decidir fer un pas tan arriscat com decisiu: obrir un diàleg amb Viljoen, a qui acabaria convencent per aturar l'escalada de violència.

«La gran virtut de Mandela com a polític va ser que no només va aconseguir guanyar-se la seva gent, i no era fàcil convèncer-los perquè optessin per la pau i no per la venjança, sinó que també va aconseguir convèncer gent que havia estat programada per veure'l com el dimoni. Això em fa pensar que Mandela és el prototip de gran polític, capaç de persuadir a qualsevol», explica John Carlin sobre l'home que va liderar aquella transició cap a la democràcia. El periodista britànic va poder entrevistar Mandela en diverses ocasions durant la seva estada com a corresponsal a Sud-àfrica. Sobre com era el tracte amb el líder del Congrés Nacional Africà, Carlin destaca que «era absolutament encantador. De lluny, la persona més carismàtica que m'he creuat en la vida. Entrava a qualsevol lloc i sabia que era la figura. Ho combinava amb un gran sentit de l'humor i molta humilitat en el tracte personal, capaç de riure's de si mateix».

Sobre una de les entrevistes que va aconseguir fer a Mandela, Carlin recorda que «una vegada, poc abans que ell accedís a la presidència, el 1994, es va asseure i em va demanar disculpes per haver treballat molt per culpa de la campanya. Sempre era així. Tenia la capacitat de reaccionar amb absoluta cordialitat amb qualsevol persona, ja fos un rei, el president d'un altre país, una hostessa o el jardiner».

Carlin considera que, tot i que «es pot moderar», el racisme existirà sempre. «Hem avançat molt, però el racisme és el tribalisme i som una societat tribal. A tot arreu existeix. Quan vaig marxar als Estats Units a treballar de corresponsal, vaig notar molt més racisme que a Sud-àfrica, encara que sembli impossible», argumenta.

L'obra és el resultat d'un projecte liderat per Louis-Antoine Dujardin, de l'editorial francesa Delcourt. Segons explica el dibuixant gràfic Oriol Malet, en un inici «no hi havia guió, simplement uns apunts històrics del John, i va ser el Louis-Antoine qui va tenir la intuïció de posar-nos en contacte per poder fer sortir una bona obra. De fet jo abans d'aquest llibre no havia fet còmics llargs». «Tot i que no ens coneixíem d'abans, en John i jo vam tenir molta química des de bon principi i ens vam prendre el projecte molt més enllà del simple encàrrec editorial. Jo no sabia gairebé res de Sud-àfrica, més enllà del lleuger record. A partir d'aquí em vaig començar a amarar sobre el tema i, a poc a poc, em va anar fascinant la història i la figura de Nelson Mandela» afegeix.