Kya, una nena de sis anys, veu com la seva mare s'allunya, amb la seva maleta de cartró, per un camí de les maresmes de Barkley Cove, Carolina de Nord. Ni tan sols fa la volta per acomiadar-se. No tornarà i ella ho sap. La seva mare és la primera a partir, després ho seran els seus germans, farts tots ells de suportar les pallisses del seu progenitor
Només quedarà Kya, en aquell racó de món, no té on anar i ha d'evitar durant tot el dia el seu pare, que desapareix de tant en tant. Ningú s'ocupa de la seva roba, ni del seu menjar. Tampoc sap quin dia va néixer, però sí que havia de ser en l'inici de l'estiu. Per això, quan aquest es manifesta, corre per la platja cridant les gavines amb trossos de pa. Quan aquestes arriben, i l'envolten, els diu que avui és el seu aniversari. No hi ha imatge més desoladora per descriure l'abandonament i la soledat d'una nena.
El pantà on creixerà Kya és un món en si mateix on la gent de la seva classe i condició ha sabut sobreviure i buscar-se la vida. Envoltada per una solitud salvatge, la maresma no els confina, sinó que els defensa i, com qualsevol terreny sagrat, els guarda els secrets. A ningú li importa que famílies com la seva s'apropiïn de terrenys, ningú els vol. Al cap i a la fi no són més que erms de fang. Quan l'home es veu acorralat, desesperat, o aïllat, recorre a l'instint de supervivència, la llei primera al pantà. Ràpids i justos, els gens triomfants es transmeten, d'una generació a una altra, amb mes freqüència que els gens amables. «No és qüestió de moral, sinó de matemàtiques», diuen les primeres pàgines de la novel·la. Els colons lluiten entre ells tan ferotges com els falcons.
És en aquest escenari dur i salvatge on se succeeixen en paral·lel la història de la Kya i la d'un assassinat. El matí del 30 d'octubre de 1969 dos nois de poble arriben amb bicicleta a la vella torre de bombers i veuen una jaqueta texana des del tercer tram de l'escala. És el cos de Chase Andrews el que apareix al pantà, que havia absorbit la seva vida de forma silenciosa, rutinària, ocultant-la per sempre. Perquè, subratlla l'escriptora, un pantà ho sap tot sobre la mort, sense considerar-la per això una tragèdia, i molt menys un pecat. Chase Andrews és el quarterback més famós de la zona i un faldiller perdut amb comptes pendents al poble.
La novel·la, tan genial com lúcida, posseeix una qualitat que recorda els personatges en entorns durs de clàssics americans com Mark Twain o Jack London. És per això que La noia salvatge ha venut més de tres milions de còpies en un any, fa mesos liderant el rànquing de llibres més venuts de The New York Times i arribarà properament a 40 països. Traduïda al català per Àtic dels llibres, s'ha tornat en poques setmanes un fenomen literari.
La protagonista d'aquest èxit, Delia Owens (Geòrgia, Estats Units, 1949), una autora novell que acaba de fer 70 anys, ha entrat per la porta gran en el món de la literatura per quedar-se.
Delia Owens es va formar com a zoòloga i etòloga. Va créixer a Thomasville i es va llicenciar en Zoologia a la Universitat de Geòrgia. El 1974, amb el seu llavors marit, Mark Owens, es va traslladar a l'Àfrica per treballar primer a Botswana (Reserva de Kalahari central, i a partir d'aquests estudis aconsegueix un doctorat en Etologia a la Universitat de Califòrnia) i després a Zàmbia. Després de passar vint-i-anys a l'Àfrica, es va traslladar a un ranxo d'Idaho, al nord-oest dels Estats Units.
D'aquests anys a la sabana sorgeix una història particular, i que a causa del seu èxit amb aquesta la seva primer novel·la torna del fons de l'oblit: ella i el seu marit van ser acusats de matar un furtiu. Les autoritats mai van poder demostrar que fossin ells els responsables d'aquell acte.
La solitud d'aquell temps en un territori agrest i aquesta acusació d'assassinat es reflecteix amb sorprenent similitud en Kya, aquest personatge que sap atrapar el lector, que no es desenganxarà d'aquesta història fins a la seva última pàgina.
