La primera temporada de You va ser un èxit inesperat malgrat repetir un patró vist mil vegades (molt present, sobretot, als thrillers dels 90) i mostrar-se previsible en tots i cadascun dels seus paranys i girs narratius. Ara s'ha estrenat la segona temporada i, quina sorpresa, es limita a reproduir la mateixa fórmula en un altre escenari. Però te la quedes mirant igualment, perquè accepta ser d'entrada el que realment és: un plaer culpable.

Títols com Mujer blanca soltera busca o La mano que mece la cuna van contribuir a sistematitzar un estil de thriller basat en psicòpates que ens entraven dins de casa i ens convertien la vida quotidiana en un infern. Aquest estil va ser molt fructuós durant la dècada dels 90 i no ha acabat de morir mai, però ha evolucionat en d'altres horitzons expressius, com els coneguts com a home invasion. La primera temporada de You apostava fort per reproduir aquest esquema. El seu protagonista, Joe Goldberg, és aparentment el gendre perfecte: guapo, atent i romàntic. Però resulta que és un psicòpata obsessionat amb les xarxes socials i controlar la persona que diu estimar en tots els aspectes de la seva vida. La renovació de la sèrie no va deixar de ser una sorpresa, perquè al capdavall aquest tipus d'històries tampoc no donen per tant, i a més la primera temporada semblava tenir una vocació conclusiva. Però Netflix no volia matar la gallina dels ous d'or abans d'hora, i per això a la segona temporada ha fet exactament el que s'esperava que fes. Que no és altra cosa que fer el mateix.

Ara Goldberg es fa dir Will Bettelheim i ha anat a viure a Los Angeles per no haver de pagar pels seus crims. No triga a fixar-se en Love Quinn, una aspirant a xef. I fins aquí les variacions: a partir que coneixem la nova protagonista, You es limita a tornar a mostrar les obsessions i maldats de Goldberg amb aquella barreja de sofisticació i idiotesa que ja caracteritzava la primera temporada. Si te l'agafes com un plaer culpable fins i tot funciona, però si analitzes bé la seva progressió dramàtica és per posar-se a plorar, i no precisament de riure. Penn Badgley torna a estar molt entregat al seu paper, i aquesta vegada està acompanyat per Victoria Pedretti (un dels grans descobriments de La maldición de Hill House), Jenna Ortega, James Scully, Ambyr Childers, Carmela Zumbado, Adwin Brown, Magda Apanowicz i Robin Lord Taylor, el Pingüí de la sèrie Gotham.