Camí del seu quarantè aniversari, Obús tornen amb el seu desè disc d'estudi: Con un par. Un títol d'allò més eloqüent, el significat del qual resumeix el guitarrista Paco Laguna (Madrid, 1958): «Cal tenir-ne un parell per aguantar quaranta anys i resistir com a banda en aquest país». «Perquè hi ha hagut èpoques molt bones i altres no tan bones. En les no tan bones va caldre posar-hi un parell de pilotes», remata, per després negar aquesta vida de luxes que erròniament s'associa amb el rock&roll: «La gent pensa que entren els diners a dojo, però es pot dir que ens hem deixat la vida a la carretera».

Intervé llavors el vocalista Fructuoso Sánchez Fortu (Burgos, 1954) per remarcar que ells són «obrers del rock». «Aquí els grups espanyols ho tenim molt difícil perquè, malauradament, no tenim el suport generalitzat del públic, que es mou sobretot quan venen grups guiris», planteja. «Si poguéssim competir en produccions en viu amb els guiris es veuria, però per això cal el suport majoritari, perquè el finançament no és el mateix», explica, per després passar a parlar del nou disc del grup, amb el qual se senten «molt il·lusionats».

I no n'hi ha per menys, l'han gravat als Estudios New Life amb producció de Bori Alarcón -famós pels seus treballs amb Pablo Alborán, Estopa, Jorge Drexler o Dani Martín. «Bori té set Grammys», assenyala orgullós Fortu, que recorda que tot i que «professionalment hagi tocat tots els pals perquè té molt nivell», el productor «té una tradició molt rockera».

«El so és recognoscible però molt actualitzat i potent», afegeix Paco, qui fa broma en assegurar que tot i que sempre es digui que l'últim «és el millor», en aquest cas «és cert». «El resultat de composició i so ens té súper contents. Si a més li agrada al nostre públic, molt millor», rebla.

Entre les dotze cançons de l'àlbum, títols contundents en la millor tradició d'Obús com Bandas rivales, Incombustibles, Whiskey con hielo, Escapa de tu prisión, Rebeldes o Años 80. Tot un cant aquest últim tema a la dècada en la qual va néixer la banda i va gaudir de més popularitat en ésser el rock el gènere regnant.

«Els vuitanta van ser una època molt optimista com a resultat de sortir d'una altra època més fosca i tenies la sensació que podies fer qualsevol cosa. Ara la gent és més pessimista. Són dos temps diferents però la sort que vam tenir va ser que vam viure aquells anys i seguim aquí», reflexiona Paco. Assenteix Fortu, qui aposta per intentar amb aquest disc i la seva consegüent gira de presentació que «tornin aquells anys».

Con un par s'obre amb un altre himne clàssic que és tota una declaració d'autoafirmació: Sangre de rock n'roll. Una rotunda «reivindicació» amb la qual els veterans Obús recorden que segueixen aquí «malgrat tot» i que no es rendiran «mai», tal com afirma Fortu: «Portem a les nostres venes la sang del rock'n'roll».