Ja fa 25 anys (25!) de l'estrena de Dos policías rebeldes, la pel·lícula que va presentar Michael Bay en societat i també la que va certificar Will Smith com una estrella més enllà de la sèrie El príncipe de Bel-Air. Aquell film, una buddy movie força tradicional que destacava sobretot per la força que Bay imprimia a les escenes d'acció, va acabar erigit en objecte de culte a partir de l'estrena de la seva seqüela, el 2003. A banda de millorar l'original en tots els aspectes, la segona part és encara avui una de les pel·lícules d'acció més violentes, irreverents i passades de rosca que s'han vist en una pantalla. Els seus protagonistes, Smith i Martin Lawrence, portaven anys conjurant-se per a una tercera entrega, però a la dificultat de conciliar les seves agendes s'hi sumava la poca disposició de Bay a rodar-la. Finalment s'ha limitat a coproduir-la amb Jerry Bruckheimer i ha cedit les regnes de la direcció als prometedors Bilall Fallah i Adil El Arbi. Si repeteix l'èxit de les seves predecessores, voldrà dir que la saga haurà aconseguit la fita d'enganxar espectadors de tres dècades diferents

Bad Boys for life mostra els agents Lowrey i Burnett enfrontant-se a dues crisis ben diferents. Una, més personal, té a veure amb la mitjana edat i l'evidència que les seves famílies no veuen amb bons ulls que es passin el dia patrullant i acceptant casos que posen en perill la seva integritat física. L'altra, de caràcter professional, és l'aparició d'un narcotraficant, Armando Armas, que posarà a prova de nou el seu instint de supervivència. D'aquesta manera, entre discussions absurdes i tirotejos infinits, la parella protagonista haurà de liderar una recerca i captura plena d'imprevistos.

Pressupostada en 90 milions de dòlars (la meitat de la que va costar la seva predecessora: en el seu dia va ser un dels pressupostos més elevats de la història del gènere), Bad Boys for life se sustenta en la química entre Smith i Lawrence, i també en la solvència d'un planter de secundaris que inclou Vanessa Hudgens, Kate del Castillo, Paola Nuñez, el veterà Joe Pantoliano i Alexander Ludwig. La banda sonora original ve firmada pel polifacètic Lorne Balfe, que agafa el relleu a Mark Mancina i Trevor Rabin.

Consulta la cartellera aquí.