17 de gener de 2020
17.01.2020
Diari de Girona
Literatura. Novetats

«Alba»: La gran metàfora del futur

L'editorial Mai Més publica, per primera vegada en català, una de les novel·les més aclamades d'Octavia Butler, una de les autores afroamericanes més celebrades en la ciència-ficció

17.01.2020 | 00:40
Octavia Butler.

L'editorial Mai Més rescata per primer cop en català l'obra d'Octavia Butler, una de les autores afroamericanes més reivindicatives i celebrades del gènere ciència-ficció.

Una dona afroamericana desperta nua, una vegada i una altra, en una sala blanca on una veu li fa preguntes. Lilith descobrirà que la veu és d'éssers extraterrestres, que van arribar a la Terra just en el moment en el qual la humanitat gairebé s'extingeix en un holocaust nuclear. Ella, juntament amb uns pocs humans supervivents, són salvats per ser manipulats genèticament amb altres espècies intel·ligents. Qui són els seus captors? Què li demanen a canvi de mantenir-la amb vida?

Octavia Butler no va tenir una vida fàcil i és d'aquesta vida aspra i dura d'on es va nodrir la seva ficció, i potser és a Alba, novel·la de la saga Xenogenesi, on més es veu reflectida: tancada en una habitació on el seu passat i la resta del món apareix de manera borrosa i difusa i on, malgrat el buit, té la claredat de descriure-ho amb total intel·ligència narrativa. Nascuda el 22 de juny de 1947 a Pasadena, Califòrnia, on també va créixer. Des que el seu pare Laurice, un enllustrador, va morir quan ella era petita, Octavia Butler va ser criada per la seva àvia i la seva mare que va treballar com a servent per mantenir la família. Octavia va créixer en un veïnat multiracial, on es va convertir en una nena introvertida i filla única en una llar estrictament baptista. És en aquell tancament on aviat es va aficionar a revistes com Amazing, Fantasy and Science Fiction i Galaxy, llegint tots els clàssics de la ciència-ficció.

Si l'entorn fos poc, ja des de molt joveneta se li va diagnosticar dislèxia. Va començar a escriure als deu anys per escapar de la solitud i l'avorriment, d'aquesta sala buida on desperta el seu personatge Lilith a Alba, i quan tenia dotze anys va començar a interessar-se per la ciència-ficció. «Vaig començar a escriure les meves històries després de veure una mala pel·lícula de ciència-ficció titulada La diabólica chica de Marte. Vaig decidir que podia escriure una història millor. Vaig apagar la televisió i ho vaig intentar. I he estat escrivint ciència-ficció des de llavors», solia explicar.

L'autora es descriu a si mateixa com una «còmoda ermitana asocial enmig del pessimisme de la ciutat de Seattle, i si no vaig amb compte, una feminista, una negra, i finalment, baptista, amb una combinació impossible d'ambició, mandra, inseguretat, certesa i impulsos espontani».

La seva primera història publicada, Crossover, va aparèixer en una antologia de 1971. Després de Crossover va passar cinc anys de rebutjos editorials i altres treballs abans que aconseguís vendre una altra de les seves obres. A Octavia Butler, que va morir el 2006 a Washington, amb 58 anys, li fascinaven les sagues, i gran part de la seva obra serien històries llargues dividides en diversos lliuraments.

El 1974 va començar la novel·la Patternmaster (continuant amb la història que havia iniciat de jove després de veure La diabólica chica de Marte), que es va convertir en la seva primera novel·la el 1976. En els vuit anys següents publicaria quatre novel·les més sobre la mateixa història. El segueixen les sagues de Patternist i Xenogenesis, de la qual és part Alba. El seu èxit arribaria l'any 1979 amb Kindred, narració que utilitza els viatges en el temps per explorar l'esclavitud als Estats Units.

Alba és una novel·la del gènere fantàstic excepcional, premonitòria, d'aquest tipus de futurisme que, més tard, com les històries de Jules Verne, semblen complir-se. L'autora aprofundeix en l'enginyeria genètica i reflexiona sobre ella, en una novel·la publicada el 1989, un any abans que s'iniciés el projecte del genoma humà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook