El cinema de denúncia social i política és un gènere en si mateix que, als Estats Units, va tenir el seu moment més àlgid a la dècada dels 70, quan títols com Network o Tots els homes del president van aconseguir ser el perfecte contrapunt dels esdeveniments. Des d'aleshores, no són poques les pel·lícules que han recuperat aquest estil per posar el focus sobre problemàtiques habituals en els mitjans però no tan recurrents a la ficció. Aguas oscuras s'insereix dins d'una categoria de thriller amb precedents tan il·lustres com Acción civil i que consisteix a agafar un fet real per denunciar les males praxis de les grans corporacions amb relació al medi ambient. Així, el protagonista d'aquest film del gran Todd Haynes és Robert Bilott, un advocat que descobreix que una gran corporació química amaga un secret que ha comportat la pèrdua de vides humanes i episodis molt greus de pol·lució. De seguida que obre la causa judicial, la seva vida es torna un infern d'amenaces, conflictes laborals i problemes familiars, però l'home no defalleix a l'hora d'investigar uns fets que només són la punta de l'iceberg.

Haynes apel·la a una narrativa tan senzilla com colpidora en què tenen molta més importància els diàlegs i els drames íntims que no el suspens a l'ús. En aquest sentit, un dels aspectes més interessants d' Aguas oscuras és la descripció del seu protagonista, que en tot moment es presenta ple de matisos i sense incórrer en clixés. S'hi nota que Haynes ha volgut ser fidel a la cara menys amable del gènere i emmirallar l'espectador a unes injustícies que pateix en el seu dia a dia, sovint de forma gairebé imperceptible per la complicitat dels governs amb les grans multinacionals.

El repartiment, realment esplèndid, inclou grans noms com Mark Ruffalo, Anne Hathaway, Tim Robbins, Bill Pullman, Bill Camp, William Jackson Harper, Mare Winningham, Kevin Crowley i Victor Garber. Ruffalo és qui porta el pes de la funció i és injust que se l'hagin descuidat a la temporada de premis: de fet, aquest actor porta molts anys que és un dels intèrprets més brillants i polifacètics de la seva generació. El guió del film es basa en un article de Nathaniel Rich publicat l'any 2016 al suplement dominical de The New York Times.

Consulta la cartellera aquí.