Netflix insisteix a promoure la producció pròpia a diferents països europeus i ara ha arribat el torn a Holanda. Ares, com Dark, hibrida retrat generacional, intriga d'aires sobrenaturals i girs narratius, però el conjunt s'acaba ressentint d'un esquema argumental tirant a obvi que malmet les seves idees visuals. Una llàstima, perquè el material no està exempt d'interès.

Ares no podria començar millor. El seu pròleg, una suma d'imatges amb acompanyament musical que descriuen una història d'amor i sexe rematats per un final tan violent com inesperat, aconsegueix posar-te dins la història. Però el que ve després ja es torna més convencional. Ressegueix les passes d'una jova universitària que, malgrat les advertències del seu millor amic, intenta que l'acceptin a l'enigmàtica fraternitat dels estudiants d'elit. Ho fa per fugir de la sensació que els seus orígens són excessivament mediocres, però sobretot per sentir-se part d'un grup cridat a fer grans coses. Però quan aconsegueix ser acceptada, ràpidament s'adona que l'organització amaga un terrible (tot i que previsible) secret: a la seva seu amaga un portal cap a un món demoníac que requereix de sacrificis per mantenir-se quiet i controlat.

Ares encerta d'entrada en dos aspectes: la durada de la temporada, formada per vuit episodis de mitja hora, i el seu registre visual, que apel·la tant als thrillers sobrenaturals dels 90 com a Cabin in the Woods. Un exemple el trobem en la seva sàvia dosificació d'elements fantàstics en els primers episodis, que flirtegen amb l'enigma amb certa gràcia mentre s'aprofundeix en la descripció dels personatges. El problema és que, una vegada revelat el gran truc argumental (que ja és més que evident al final del primer capítol, per cert), la sèrie es va desinflant i acaba convertida en una entretinguda però intranscendent entremaliadura. El descens (literal) als inferns que planteja està ben exposat, però tampoc sap anar més enllà del que s'espera del gènere. Per això, tot i les seves indiscutibles virtuts, s'acaba quedant més en el simple homenatge a pel·lícules com l'alemanya Anatomia o a les produccions de Dimension Films de fa dues dècades que no un projecte amb vocació transgressora. Creada, per Pieter Kuijpers, Iris Otten i Sander van Meurs, Ares està protagonitzada per Jade Olieberg (que, malgrat la seva joventut, és tota una veterana de la televisió holandesa), Robin Boissevain, Tobias Kersloot, Lisa Smit i Frieda Barnhard.