Ara ja no és tan habitual trobar-se-les, però hi va haver un temps que les històries amb vides creuades eren molt recurrents en cinema. La principal gràcia d'aquests relats és com se les arreglen els seus responsables per fer convergir personatges i línies narratives que aparentment no tenen res a veure, però que tenen en la seva confluència el veritable sentit del discurs.
Això és exactament el que proposa Adú, un ambiciós projecte de Salvador Calvo que recorda les premisses de Babel i que planteja tres històries suposadament autònomes que s'acaben creuant. L'eix central és el drama de la immigració i la consciència social, en un exercici de denúncia que potser és una mica obvi però també molt necessari. En una de les històries ens trobem amb un nen de sis anys i la seva germana gran que malviuen amagats en un aeroport a Camerun tot esperant poder pujar a un avió que els rescati d'una situació desesperada. En una altra, el protagonista és un veterà activista mediambiental que treballa per evitar la caça furtiva d'elefants i rep la visita de la seva filla, que mai ha entès l'estil de vida ni les decisions sentimentals del seu pare. I finalment, l'acció també ens porta a Melilla, on uns agents de la Guàrdia Civil es preparen per evitar que una multitud de subsaharians provin de saltar la tanca per entrar a territori espanyol.
Cada història té el seu to i la seva pròpia denúncia, però Calvo les va fent avançar cap a una cruïlla on la relació entre els personatges s'acaba posant al descobert. Cinema combatiu fet des de la voluntat de fer diagnòstics del món, Adú destaca també per un esplèndid repartiment encapçalat per Luis Tosar, Anna Castillo (sense cap mena de dubte, una de les actrius espanyoles més sol·licitades del moment), Álvaro Cervantes, Jesús Carroza, Miquel Fernández, Ana Wagener, Nora Navas i Marta Calvó.
Consulta la cartellera aquí.
