En temps de penúries el farro servia d'aliment. L'ingesta del plat de blat de moro era l'única opció de moltes famílies durant la postguerra. Anys després a la Vall de Bianya van decidir recuperar aquest plat i amb els anys s'ha aconseguit celebrar una fira que ja s'ha convertit en una cita fixa en el calendari gastronòmic de la Garrotxa. Aquest cap de setmana arriba una nova edició de la fira del farro amb l'objectiu de reivindicar aquest territori garrotxí com un gran productor de blat de moro.
Pot semblar un plat de pobres però no ho és. És un plat tradicional de la gastronomia garrotxina que, tal com expliquen els responsables de la fira, aprofita el brou bufat per bullir la farina blanca de blat de moro. A la Vall de Bianya es continua conreant aquest cereal i el farro sempre ha estat lligat a la història del municipi. Està documentat que al llarg de la vall hi havia una vintena de molins fariners que en un moment o altre van moldre farina de blat de moro per mantenir la subsistència de molta gent que les passava magres i no tenia gaire res més per menjar. El farro servia per alimentar moltes boques i des del 2008 té altre dimensió des que la Vall de Bianya va decidir recuperar aquest plat i fer-ne una fira per promocionar-lo i fer-ne difusió.
La fira té molt bona acollida entre els visitants i un dels actes centrals és el sopar tastet que comptarà amb la participació de tots els restaurants i els artesans del municipi que oferiran diversos plats.
Segons s'ha explicat des de l'Ajuntament de la Vall de Bianya, les activitats ja es van iniciar el 25 de gener passat a la plaça del Mercat d'Olot, on la colla gegantera de la Vall de Bianya va fer la presentació de la fira i es va oferir una degustació de farro. Demà dissabte, al mercat setmanal de la Canya, durant el matí, també es farà un acte de presentació amb un tastet de farro. La inauguració de la fira anirà a càrrec de l'alcalde Santi Reixach, demà dissabte, a 2/4 de 7 de la tarda a la sala de plens de l'ajuntament, on tot seguit hi haurà una conferència a càrrec de l'equip d'arquitectes RCR sobre el projecte de la Vila.
El sopar és un dels actes més esperats pels visitants. Serà demà a les 8 del vespre al centre cívic i s'allargarà fins quasi la mitjanit. Segons els organitzadors, el sistema de funcionament serà molt senzill, a l'entrada, prèvia reserva, es recolliran els tiquets al preu de 20 € i dins l'espai gastronòmic tothom podrà degustar cada un dels tastets que els restaurant i artesans han preparat (1 tiquet = 1 degustació). Les places disponibles són 300 i s'haurà de reservar trucant al telèfon de l'Ajuntament de la Vall de Bianya 972 29 09 33.
Diumenge, però, serà el dia en què es faran més activitats com ara les exhibicions de feines del camps, taller de cuina per als més petits a l'espai gastronòmic, més de 40 parades de productes artesans, zona d'esmorzar i degustació de farro, passejades en burro i trenet turístic.
Durant el matí, la Colla Gegantera del municipi i el gegant romà Farrus Tremendus acompanyats pels cabeçuts Sidro i Margarida i els gegantons de la Canya faran dues cercaviles per l'espai firal. A 2/4 d'1 del migdia, es farà el tradicional reconeixement i es lliurarà el títol honorífic de padrí i padrina de la Fira del Farro de la Vall de Bianya, a dos persones relacionades amb la història de la vall. Durant el mati també s'obrirà la sala expositiva d'eines del camp en miniatura.
La història de les diferents edicions de la fira del farro es veu reflectida en els cartells que s'han editat al llarg dels anys i que s'han acabat convertint en autèntiques peces molt preuades. L'autor dels cartells és Quim Domene, que des de la primera edició s'ha caracteritizat per la representació del farro amb diferens temàtiques i estils molt característics de la seva obra, segons han explicat els organitzadors de la fira.
