21 de febrer de 2020
21.02.2020
Literatura

'Neix un teixidor de somnis': Llibertat a la fàbrica de les tiranies

L'editorial Raig Verd publica en català una de les obres fonamentals de l'escriptor kenià Ngugi wa Thiong'o

21.02.2020 | 00:48
Ngugi wa Thiong'o.

a en el pròleg l'autor ho deixa molt clar: «Vaig entrar a la Universitat de Makerere el juliol de 1959, sent súbdit d'una colònia de la Corona britànica, i en vaig sortir el març de 1964 sent ciutadà d'un estat independent africà». Neix un teixidor de somnis explica d'aquesta manera com el fill d'un pastor en un dels països més grans del continent africà esdevé un autèntic teixidor de somnis. El primer de tots, la llibertat d'un poble oprimit durant anys pel colonialisme.

Amb Neix un teixidor de somnis l'editorial Raig Verd continua traduint al català l'obra de Ngugi wa Thiong'o, de qui ja ha publicat els tres volums de les seves memòries, Somnis en temps de guerra, A la Casa de l'Intèrpret i Lluitar amb el diable, l'assaig Desplaçar el centre, base del seu pensament, i el relat il·lustrat La revolució vertical.

Neix un teixidor de somnis és el despertar d'un escriptor i és la crònica de l'alliberament de tot un poble. Mentre Ngugi marxa del seu país per estudiar a la Universitat de Makerere, a Uganda, el seu poble es defensa del ferotge Imperi britànic, que durant dècades va sotmetre el país per poder explotar els seus recursos naturals. En aquells temps convulsos és quan neix un dels intel·lectuals africans més importants i prestigiosos de la nostra època, formant-se com a periodista, escriptor de contes, dramaturg i novel·lista.

Perseguit pels records i les notícies de la carnisseria i els empresonaments en massa realitzats per l'Estat colonial britànic en la seva Kenya natal, però alhora inspirat en la lluita titànica contra aquestes injustícies, Ngugi comença a teixir històries que recull de les fibres de la memòria col·lectiva, un passat i un present vibrant i turbulent.

Etern aspirant al Premi Nobel i llegenda viva de les lletres africanes, Ngugi wa Thiong'o assegura en entrevistes que vol «competir» amb genis com Miguel de Cervantes. Nascut a Kenya el 1938 en el si d'una família «gran» i rural, el seu pare tenia tres esposes, recorda que per les nits en el si de la seva família s'explicaven històries, de les quals més tard nodriria la seva literatura. En aquella família va ser la seva mare, analfabeta, qui el va enviar a l'escola. Durant la seva infància i adolescència va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de la guerrilla Mau Mau (1952-1962), que va portar a la independència de país.

El 1977, a la Kenya postcolonial, va ser detingut i empresonat sense càrrecs per haver escrit I will marry when I want (Em casaré quan vulgui). I no va ser arrestat per colons britànics, als quals va combatre sempre, sinó pels seus mateixos compatriotes. Per això parla d'una independència que, si bé va generar una nova era, va criticar des de llavors. La independència, segons relata des de la presó, seria la deposició de la tirania britànica per una tirania local. Era com somiar en la llibertat a la fàbrica de les tiranies.

Escrita des de la presó en gikuyo –llengua parlada principalment per l'ètnia kikuyu del país– com a exemple de la seva resistència, Ngugi wa Thiong'o va escriure la seva primera novel·la, Devil on the cross (El diable a la creu), en paper higiènic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook