Altered Carbon va arribar al catàleg de Netflix venent-se com a poc menys que el Blade Runner de les sèries, i si bé és cert que estava plena de bones idees que la convertien en una síntesi dels grans temes del fantàstic, també ho és que no acabava de trobar el to entre l'aventura futurista i la faula política. Ara s'ha estrenat la seva segona temporada sense fer gens de soroll i amb la sensació que els fa més nosa que servei.

El primer que s'hauria de dir és que aquesta falta de bombo i plateret amb el retorn de la sèrie és perfectament comprensible: la segona temporada cronifica els errors de la primera, està plena de moments que volen ser èpics i reveladors però que ratllen el ridícul, i se li nota en excés que li han retallat el pressupost. Justament, un dels aspectes inapel·lables de la primera temporada era la seva factura visual, però ara la sèrie llueix com una sèrie B dels 90. I això no seria un problema si no fos perquè els seus responsables continuen comportant-se com si, efectivament, això fos la versió corregida i augmentada de Blade Runner. L'acció se situa uns pocs anys després del final de la primera, amb els humans continuant la seva expansió per l'univers gràcies a les màquines que fan possible la transferència de les ànimes i, per tant, assolir la immortalitat. El protagonista, Takeshi Kovacs, és ara dins el cos d'un súper soldat mentre continua la recerca de la líder de la revolució, que no sap que ell continua viu. A partir d'aquí, Kovacs haurà de retrobar-se amb vells aliats per poder lluitar contra una conspiració que amenaça el futur de l'espècie.

Un dels problemes fonamentals del retorn d' Altered Carbon és que, a banda de prendre's massa seriosament a ella mateixa, els seus artífexs no aconsegueixen aportar ni una sola idea nova a un material que es prestava a mil possibilitats. Per això l'experiència pot resultar entretinguda però també molt frustrant, perquè cada vegada que una bona idea treu el cap adopten una solució narrativa tristament convencional que la desactiva. Una de les poques coses que aguanta el tipus és la presència d'Anthony Mackie, que substitueix Joel Kinnaman en la pell de Kovacs i és l'únic que hi posa una mica de ganes malgrat les evidents rèmores dels guions. Al seu costat, Lela Loren, Simone Missick, Chris Conner, Torben Liebrecht, James Saito i Renée Elise Goldsberry.