L'editorial Capitán Swing publica Lo que han oído es cierto, el relat de la poeta americana Carolyn Forche que ho deixa tot i marxa a El Salvador poc abans de l'inici de la guerra civil.

Leonel és un conegut de la família. En aquells dies a la llavors jove escriptora alguna vegada algú li va parlar d'ell. Carolyn Forche només n'ha sentit a parlar. Es deia que estava amb la guerrilla, que era un revolucionari, com que era un infiltrat a Centreamèrica de la CIA. Ningú sabia bé qui era i què feia, però ningú dubtava que era perillós. Per això, el dia en què es presenta a casa seva, només perquè havia llegit un dels seus llibres, no deixa de sorprendre-la. Per arribar-hi havia recorregut des d'El Salvador fins als Estats Units més de vuit mil quilòmetres.

Ell tenia clar quina era la seva missió, portar Forche al cor d'una Llatinoamèrica saquejada durant segles. Una regió rica i un poble que vivia en condicions d'esclavitud sota el poder d'un imperialisme dominant que col·locava dictadors al capdavant com qui canvia de cromos. La invitació és a conèixer el seu país, El Salvador, la seva gent, la seva història. I, sobretot, a ser part del seu futur. Forche es pregunta per què ella ha estat l'escollida. Leonel li comenta que, quan la guerra es desencadenés, necessitava algú que expliqués la veritat del que estava passant. Ella dubtava sobre si era la indicada, una poeta. A Amèrica, diu, els poetes són presos per bohemis, romàntics o bojos, gent que mor pobre en hotels de mala mort. Leonel és clar: «Al meu país, com a la resta de Llatinoamèrica, es pren als poetes molt seriosament». Forche sent que ha de veure més món per escriure. Potser per això l'última declaració de Leonel l'acaba de convèncer: «T'agradaria veure un Vietnam des del principi?

Les històries que se succeeixen, i que amaren de violència un lloc com El Salvador, són tremendes. Sacerdots afusellats, presos polítics que són tirats des d'un avió. Gent a la que mata un tal Chacón, un líder militar amb perfil psicòpata, qui els fa tallar a trossos per després passar-los per la picadora i donar-los de menjar als seus gossos. I tot això mentre el govern d'Estats Units fa els ulls grossos i els militars roben les seves ajudes.

El moviment camperol es fa fort. La pau prèvia a una guerra que s'acosta és més aviat «el silenci de la dissort que suporta». La guerra en aquells dies era al país veí, Nicaragua, contra el dictador Somoza. Aquestes morts que s'explicaven llavors, aquestes atrocitats i desigualtats que regnaven en l'època que Forche visita al país, i que es deixaven sentir gairebé com una llegenda, són certes.

Durant la dècada de 1970, El Salvador es va transformar progressivament en un formiguer social. La manca de llibertats, l'abismal bretxa entre rics i pobres (el 10% de la població gaudia del 80% de les riqueses de país), sumats a la creixent tensió internacional entre occident i el bloc comunista, contribueixen a caldejar el país. El conflicte armat mai va ser declarat de forma oficial, però es considera que es va desenvolupar entre 1980 i 1992, encara que el país va viure un ambient de crisi política i social durant la dècada de 1970. El nombre de víctimes d'aquesta confrontació armada ha estat calculat en 75.000 morts i desapareguts.

Carolyn Forche (Detroit, 1950), poeta, editora, professora, traductora i defensora dels drets humans, és autora de quatre llibres de poesia: Gathering the Tribes (1967), The Country between Us (1982), The Angel of History ( 1994) i Blue Hour (2004). Encara que se sol descriure a Forche com una «poeta política», ella per la seva banda es considera més aviat «una poeta compromesa políticament».

Després de la publicació del seu segon llibre, que incloïa poemes que descrivien la seva experiència personal a El Salvador en el començament de la Guerra Civil, l'escriptora va proposar que aquestes obres no es llegissin com estrictament «polítiques» sinó més aviat com a «poesies de testimoniatge».