Finalment s'ha estrenat en (molt pocs) cinemes, però La caza acabarà passant desapercebuda perquè és d'aquelles pel·lícules que hauria necessitat del boca-orella per tenir la trajectòria comercial que realment es mereix. Dirigida per Craig Zobel (responsable de la notable Compliance) i produïda i coescrita pel creador de les sèries The Leftovers i Watchmen, Damon Lindelof, aquesta singular barreja de survival i denúncia política comença quan un grup de personatges sense aparent relació es desperten enmig d'un bosc. El desconcert s'apodera tant d'ells com de l'espectador: ningú sap com i perquè és allà, però ràpidament s'adonen que hi ha algú que els vol caçar com bèsties. És el principi d'una cursa absolutament imprevisible per salvar la vida, en què cada nou descobriment és més estrany que l'anterior i mai pots refiar-te de qui tens a prop. És, com es pot veure per l'argument, una variant d' El malvado Zaroff, amb gotes de la saga Saw i alguna picada d'ullet a Deliverance. Però ni tan sols la multitud de referències treu originalitat a una pel·lícula d'acció i terror que té el do d'agafar-te sempre amb la guàrdia abaixada i jugar perversament amb les teves expectatives.

Si s'hagués estrenat als anys 70, ara parlaríem d'un clàssic de culte; en temps de pandèmia, potser urgirà d'un rescat en plataforma per aconseguir aquest estatus. La caza pertany a la categoria de pel·lícula que et guanya, justament, per la dificultat de posar-li una etiqueta. És molt (molt!) violenta, té escenes d'un suspens irrespirable i arriba a semblar-te que en qualsevol moment perdrà la brúixola narrativa, però també està plena d'humor (negre), es permet el luxe de fer uns diagnòstics molt precisos sobre la societat occidental i acaba assolint un prodigiós equilibri entre bogeria i lucidesa. El seu discurs final, al qual és millor arribar sense tenir-ne cap informació prèvia, és una de les reflexions més desoladores que s'han vist últimament sobre l'ascensor social i els prejudicis de classe.

Pel camí et deixa un bon grapat d'escenes per a la posteritat, una execució formal impecable i una actriu, Betty Gilpin, en estat de gràcia. Al seu costat destaca una llista de secundaris de renom com Hilary Swank, Ike Barinholtz, Ethan Suplee, Amy Madigan, Wayne Duvall i Emma Roberts.