Amb El pont dels jueus l'escriptor i periodista besalunenc Martí Gironell havia aconseguit una de les novel·les històriques en català de més èxit de crítica i venda, amb més de 100.000 exemplars venuts. La seva continuació «natural», a més d'una dècada, s'ha fet esperar, i arriba a la fi amb Paraula de jueu, publicat per Columna Edicions. Una atrapant història medieval que versa sobre la reconstrucció del famós pont de Besalú, destruït per una riuada. Divendres passat, l'autor va presentar el llibre a Girona a plaça Independència.

Era la seva intenció fer una segona part d' El pont dels jueus

És la continuació natural. Sempre l'havia tinguda molt clara i l'he treballada des de fa tretze anys. Quan el lector acabava de llegir E l pont dels jueus es trobava el mestre d'obres, Pere Baró, que es disposava a executar l'encàrrec que li havien fet les autoritats de Besalú. I és per això que tenia molt clar que el relat transcorreria pel segle XIV, que l'entesa entre religions i cultures hi continuaria essent i que a mesura que m'anava documentant anava trobant més arguments per bastir una novel·la amb l'esperit que hi havia a El pont dels jueus.

Com descriuria aquella Catalunya?

Era una societat que depenia del poder del rei on la religió dominant, la cristiana, marcava el pols ciutadà. Però cada vila reial, com ara Besalú o Barcelona, tenien les seves particularitats. A Paraula de jueu he procurat mostrar un fet que va marcar aquella Catalunya del segle XIV: l'enfrontament religiós entre cristians i jueus. Els protagonistes de la novel·la lluitaran amb la força de les paraules perquè les dues comunitats no s'enfrontin.

Com recrea aquell temps d'una forma tan precisa?

La documentació és la clau. Et permet trepitjar un territori que abans desconeixies i un cop has llegit, estudiat, contrastat, consultat tota la informació que et cal, tens els detalls necessaris per fer que el lector es capbussi en aquella realitat. I ho fa amb la certesa que el que viurà si no és cert perquè és una ficció basada en fets i personatges reals, és molt versemblant.

Catalunya també es mostra com una mescla de cultures. La jueva, per exemple, tan arrelada en allò català.

És que el jueu en ser un poble nòmada es va establir i arrelar a Catalunya. I els jueus catalans han deixat molta empremta al nostre país. En la ciència, en la literatura, en la cuina, en el dia a dia. Som més jueus del que ens pensem.

Els de la zona notaran cert color local que transcendeix les èpoques.

És normal! Estàs recreant una època amb els seus detalls perquè el lector s'hi senti còmode i ho vegi creïble i versemblant. I hi ha certs detalls que encara persisteixen i d'altres que són més propis de l'època.

El pont de Besalú és una cosa molt pròpia de les comarques gironines. Quins secrets amaga el pont?

En les dues novel·les n'explico alguns però sempre convido els lectors que un cop s'hagin llegit P araula de jueu i El pont dels jueus, vagin a Besalú i es mirin el pont des de baix, arran de riu.

Com a fill de Besalú, escriure sobre el seu passat és saldar un deute?

No, gens! És tan sols satisfer la curiositat de voler saber què ens expliquen les pedres! A Besalú, si vols i saps escoltar, les pedres et parlen. I a mi m'ha donat per un parell de novel·les!

Han fet una sardana en honor a El pont dels jueus

I fins i tot un còmic! I la ruta per Besalú... El pont fa tretze anys que es continua publicant. Es reedita cada any i l'han llegit moltíssimes persones. Ara treballaré perquè Paraula de jueu sigui un llibre tan important com ho ha sigut El pont.