Hi ha puristes que van posar el crit al cel quan es va saber que es tornava a adaptar Alta fidelidad, una de les millors novel·les de Nick Hornby, i que a més es canviaria el sexe del seu protagonista. Els guardians de les essències, però, s'haurien d'acostumar a veure les coses abans de parlar-ne, perquè després passa el que passa: és cert que el llibre està concebut com a síntesi d'una idiosincràsia molt masculina i que parla d'una crisi vital que tradicionalment s'ha atribuït als homes, però també ho és que han passat més de dues dècades de la publicació del llibre, que el món ha canviat molt i, sobretot, que la perspectiva femenina dóna aires renovats (i fins i tot millorats) al relat original. High Fidelity no només es mira de cara amb la mítica adaptació cinematogràfica protagonitzada per John Cusack, sinó que aconsegueix donar més matisos a la història, superar algunes fórmules que havien quedat caduques (assumim-ho; el film era meravellós, però algunes línies de diàlegs ara sonen ràncies) i ofereix una mirada gens convencional a la seva protagonista, interpretada per una magnífica Zoë Kravitz. Precisament la mare d'aquesta actriu, la Catwoman del futur Batman de Matt Reeves, apareixia a la pel·lícula de Frears interpretant la cantant Marie De Salle.
High Fidelity, que compta amb el mateix Hornby entre els seus productors, va arribar ahir al catàleg de la plataforma Starzplay, uns quants mesos després de la seva estrena al nord-americana i amb l'anunci sota el braç que no ha estat renovada per a una segona temporada. Però si assumim que la primera temporada adapta el gruix del llibre, es podria dir que la cancel·lació és fins i tot una bona notícia perquè li dóna un final realment esplèndid. Aquesta versió, doncs, ens presenta Rob, una noia en la trentena amb la sensació que la seva vida s'ha estancat després de trencar amb la seva parella i comprovar que la seva botiga de discos comença a ser víctima de la digitalització general. Cansada del caos que té al cap i al cor, decideix fer una llista d'antics amors per entendre quin és el veritable problema de les seves derives sentimentals. Si bé conserva de la versió de Frears aquella impagable tendència al gag surrealista (recordeu aquella escena en què Rob s'imaginava que trenca la cara al seu veí? Aquí també hi és, diferent però igual d'hilarant), High Fidelity adopta un to més costumista que fa encara més solvents els seus girs dramàtics, especialment en els seus darrers episodis. També hi ajuda, per descomptat, la seva selecció musical: al costat de peces icòniques que ja se sentien a la pel·lícula, hi ha cançons escollides expressament per a la sèrie que funcionen igual de bé per resumir els pensaments de la protagonista. Al costat de Kravitz trobem David H. Holmes, Jake Lacy (que interpreta un dels secundaris més aconseguits de la història), Da'Vine Joy Randolph, Kingsley Ben-Adir, Rainbow Francks i Nadine Malouf.
