Kurt Wallander, el mític detectiu creat per Henning Mankell, ha tingut moltes encarnacions audiovisuals (una de les més afortunades era la fins ara última, protagonitzada per Kenneth Branagh), però li faltava aparèixer en forma de reboot i rejovenit, com mana el cànon actual. Ara finalment el tenim en aquesta producció britànica de Netflix que explora el primer cas del personatge però pren (l'encertada) decisió de situar-lo a la Suècia actual, se suposa que per fer avançar-lo avançar, en successives temporades, cap a l'ésser obscur i contradictori dels llibres. El joven Wallander, doncs, no es limita a donar un nou rostre al personatge i omplir la trama de picades d'ullet als seguidors de les novel·les, sinó que busca «reconstruir» l'imaginari de Mankell amb més talent del que apuntava. És, doncs, un thriller molt recomanable que no oblida la importància del context social, que ja era una de les claus dels llibres.
El primer cas de Wallander està relacionat amb un crim d'odi. Això porta el personatge, ara un policia que encara preserva un cert idealisme, a haver d'enfrontar-se a les màfies de la immigració, la deixadesa de les administracions i enemics imprevisibles. També coneixerà la que acabarà essent la seva dona, aquí la responsable d'una organització per defensar els drets dels refugiats. Protagonitzada per Adam Pålsson, Yasen Atour, Leanne Best, Richard Dillane, Charles Mnene, Richard Clothier i Jordan Adene, El joven Wallander destaca pel seu bon domini del suspens, una acurada descripció de tots els personatges i, sobretot, la decisió de limitar-la a sis episodis de menys d'una hora, que evita dilatacions innecessàries de la trama. El seu creador, Ben Harris, també ha firmat aquest any Devils, un altre thriller interpretat per Patrick Dempsey i Laia Costa.
