Aristòtil, segons Étienne de la Boétie, deia que els bons legisladors s'haurien preocupat més de l'amistat que de la justícia: entesa com a valor suprem, fa possible que, entre els homes, s'il·luminin espais comuns on desplegar les nostres millors potencialitats. El crític d'art Jaume Fàbrega ho sap bé i, justament per això, pot parlar amb extrema propietat de la vida i l'obra de Xicu Cabanyes, un artista tan inclassificable com suggeridor. De fet, el mateix Fàbrega ens recorda que Vasari, amb les seves Vides de grans artistes, fou qui va iniciar l'artigrafia moderna i la noció que darrera d'una obra d'art hi havia un artista, que abans, durant l'Edat Mitjana, solia restar a l'anonimat: «Certament, dins la crítica d'art, podem prescindir de les dades biogràfiques de l'artista, però segur que el seu coneixement enriquiran molt la nostra percepció. En el cas de Xicu Cabanyes, això encara és més palès».
La xerrada de Fàbrega es farà demà a l'Àmbit 1 del Museu d'Art de Girona. Es tracta d'una activitat gratuïta oberta a qualsevol persona interessada en l'art. Cal inscripció prèvia (per garantir aforament limitat com a mesura preventiva del covid-19).
Un univers molt personal
D'una personalitat desbordant i única, l'obra de Xicu Cabanyes és un fidel reflex de la seva concepció vitalista de l'existència. I, alhora, la seva vida i la seva obra són indestriables del seu bosc, conegut popularment com «Bosc d'en Xicu» o «Bosc de can Ginebreda» (ubicat a Porqueres).
