Primer com a guionista i ara també com a director, Aaron Sorkin s'ha distingit per ser un gran cronista del seu temps, capaç de reconciliar-te amb la política ( El ala oeste de la Casa Blanca), fer-te més conscient del que hi ha darrere de les teves identitats virtuals ( La red social) o donar dimensió moral als prolegòmens i conseqüències d'una partida de pòquer ( Molly's game). Té, però, algunes contraindicacions, com la seva tendència a la sublimació (a The Newsroom, per exemple), fins al punt que algunes de les seves obres semblen més el món que voldria que no el món que tenim. Com a director, a més, denotava una certa dispersió formal, potser perquè s'havia limitat a il·lustrar les necessitats del guió. Tot això deixa de ser un problema a El juicio a los 7 de Chicago, que arriba avui a Netflix després d'un tímid pas per les sales de cinema. Aquí també hi ha la recreació d'un cas real i la voluntat de convertir-lo en mirall del seu temps, i també hi ha una sèrie de personatges carismàtics que corren el perill de ser més ocurrents del que seria humanament possible, però a diferència d'altres treballs aquí Sorkin sap anar al moll de l'os i dota la història d'un pols narratiu absolutament hipnòtic. És, en essència, cinema clàssic dels 70 reviscut i ple de detalls que situen el film entre el millor de l'any. Si s'acaben celebrant els Oscars, segur que serà una de les candidates.

El juicio a los 7 de Chicago porta l'argument al títol: és la recreació del cas dels joves detinguts el 1968 durant les protestes davant la convenció demòcrata celebrada a la capital d'Illinois. La batalla campal entre manifestants i policia es van convertir en el símbol de les tensions d'una època cabdal per entendre la història nord-americana moderna. El film es pren el seu temps per explicar cada personatge, posa el focus en els detalls que configuren les seves respectives personalitats i apel·la a l'esperit de les grans pel·lícules judicials per reconstruir un cas que està ple de paral·lelismes amb el nostre present. T'enganxa des de la primera escena i no et deixa anar fins als crèdits, i en gran mesura és, sí, per la contrastada mestria del Sorkin guionista (els diàlegs, una vegada més, són per emmarcar), però també per l'excel·lent aposta formal del Sorkin director.

Un dels aspectes fonamentals d' El juicio a los 7 de Chicago és el seu extraordinari repartiment, encapçalat per Eddie Redmayne, Sacha Baron Cohen (demostrant, un cop més, que és un tros d'actor més enllà de les seves contribucions a la comèdia passada de voltes), Joseph Gordon-Levitt, Mark Rylance, Michael Keaton, Alex Sharp, Jeremy Strong, John Carroll Lynch, Yahya Abdul-Mateen II (que apunta a estrella després de veure'l a Aquaman i la sèrie Watchmen), Ben Shenkman, J.C. MacKenzie i el veterà Frank Langella.