Guardonada amb el 53è Premi Prudenci Beltrana (2020), Ànima de tramuntana remunta el lector a l'Empordà pretèrit després del descobriment per part d'una arqueòloga de dues tombes a la ciutat ibèrica d'Ullastret. La tramuntana, símbol de transformació, unirà el destí de dues dones separades en el temps. El de Mina, l'arqueòloga, i el d'Ekinar, una dona noble que va viure a la zona el segle III aC.
Quina és l'ànima de la tramuntana?
La tramuntana representa una força aparentment paradoxal, d'una banda és caòtica, el regira tot, però, és el vent que neteja el cel de núvols completament. És un simbolisme que es refereix al fet que la protagonista comparteix aquesta mateixa capacitat de transformació.
Diuen que provoca bogeria. Els escriptors ho han de ser una mica...
Els escriptors segurament estem una mica tocats del bolet, si no difícilment ens passaríem hores i hores escrivint. Sense necessitat de dir, delit i passió crec que no ho faríem. Perquè escriure bé és difícil.
No és la primera vegada que s'ambienta a l'Empordà ( Rere els murs
L'Empordà és un petit microcosmos, una terra de gran riquesa paisatgística que ha rebut infinitat d'influències culturals. Qualsevol petit món pot ser considerat com a universal. És un lloc fronterer també.
A vegades l'Alt Empordà sembla copiar aquests mateixos murs de Sant Pere de Rodes.
És obert però al mateix temps amaga molta història.
En aquesta novel·la els seus protagonistes es pregunten pel sentit de la vida.
Són personatges que han d'afrontar pèrdues i, en els moments difícils de la vida, necessiten trobar un cert sentit de transcendència que passa per la reconnexió amb la terra i la mateixa essència, on rau la força interior.
La novel·la parla de la capacitat de resistència i transformació de les persones. Sembla una metàfora de la covid.
Podria ser, tot i que he gestat aquesta història molt abans de la pandèmia. Parlo tanmateix d'un tema atemporal que ara s'ha posat del manifest. La tecnologia és una eina important però davant les dificultats de la vida estem despullats. Penso que el progrés de debò passa pel respecte cap a la natura i una solidaritat que generi un canvi de consciència.
Com era l'Empordà de segle III aC, escenari d'un dels seus personatges?
Geològicament era un gran estuari amb moltes aigües estancades i rius com el Ter, que es repartia en diferents braços. Estava poblat pels ibers indiketes o indigets, que ja tenien un bon desenvolupament territorial i estaven molt vinculats als grecs foceus.
Quins secrets amaga Ullastret?
Uns quants. Encara no se sap del cert en quin moment exacte es va tapiar la porta d'entrada principal de la muralla.
Què queda de tota aquella cultura? Quina diria que és la seva marca a la Catalunya moderna?
L'interès per la meteorologia dels catalans potser és una dèria que denota l'anhel de contacte amb la naturalesa i l'entorn. En sentit negatiu, la rivalitat a petita escala, que és un tema compartit amb moltes altres cultures. De tota manera, actualment vivim en una societat molt variada i complexa.
