La cantant Gemma Humet (Terrassa, 1988) ha publicat el seu nou àlbum Màtria (Satèlite K), sobre el qual explica: «Tenia ganes de parlar en aquest disc sobre el fet de ser dona i mare i de la llibertat i la solitud», tot usant el concepte de «màtria», ja usat per escriptores com Virginia Woolf i Isabel Allende, en una mena de «reconstrucció» del terme «pàtria».

El disc, que consta d'un total de deu cançons, de les quals sis són poemes musicats i quatre són lletres originals, és fruit de la seva lectura cada cop més intensa de la poesia. «Tenia moltes ganes de musicar poesia contemporània perquè penso que s'estan escrivint coses molt boniques i amb un llenguatge molt d'avui, ric però de carrer i entendible per tothom», afirma la cantautora.

Aquest treball amb la poesia ha donat com a resultat sis cançons amb les lletres d'Estel Solé, Mireia Calafell, Sònia Moll i Maria Mercè Marçal, però també el tema «súper feminista» de Roc Casagran Lila clar, i Solitud, confeccionat amb la lletra del seu tiet Joan Baptista Humet, que parla de la terra.

Petites màtries

«Tenia ganes de reinventar-me i reconstruir el meu univers musical, i entre una cosa i l'altra m'anava super bé aquest títol, i més que cantar a una gran pàtria tenia ganes de construir cançons a partir de petites màtries que són les que em reconstrueixen i donen sentit al dia a dia», ha defensat que el feminisme es troba en les petites lluites quotidianes «i no només en les grans declaracions».

Per a ella, això ha implicat «buscar-se» i pensar cap a on ha d'anar, al qual se li suma el fet que en els últims quatre anys ha tingut dos fills, però ha aclarit: «No és que el disc vagi completament sobre la maternitat», de fet només hi ha un tema sobre això, sinó que són les seves reflexions sobre el fet de ser dona i tot el que això comporta i les lluites de les dones.

«Estava en un punt els últims anys que necessitava fer canvis i canviar coses de la meva vida i la meva música. Tot va lligat perquè la persona i l'artista som el mateix», assegura la cantant, que volia estar «molt segura» del que volia transmetre, i en això va ser clau el productor Jordi Casadesús, també integrant del grup de pop osonenc La Iaia.

Llibertat

A banda de la feminitat, la llibertat és també un tema important, i ha precisat: «La llibertat en l'àmbit personal és una cosa que em fa donar moltes voltes», també la llibertat «en l'àmbit de país» en un moment com l'actual, i afegeix: «Tothom sap què penso jo al respecte d'això, ja que és un concepte que sempre està molt present en allò que escric, canto i en el que penso».

De fet, un dels temes del seu àlbum és la cançó Ara, amb una melodia d'un cant popular que cantaven els presoners als camps d'extermini nazi durant la Segona Guerra Mundial, sobre la qual va construir una lletra nova. «La lletra està basada en les imatges que em venien al cap de tota la violència viscuda durant el mes d'octubre de 2019», amb les protestes sorgides després de les sentències, concreta Humet, que sempre ha pensat que «la memòria és imprescindible per construir un present millor».

Pel que fa a la cançó del seu tiet, explica que fa un parell d'anys la historiadora Maria Salicrú va organitzar un concert a Luz de Gas sobre cançons que no havien passat la censura franquista, entre elles la lletra del seu tiet: «Teníem la lletra, un full amb acords, però no la música», explica la cantant, que aleshores va assumir la «responsabilitat» de fer una cançó nova que «segur que no s'hi assembla en res», tot i que està molt contenta del resultat.

Nova sonoritat

En el terreny de la sonoritat, el disc adopta canvis cap a la modernitat i l'electrònica, sempre preservant la seva essència: «Tenia ganes d'apropar-me a aquest univers, tot i que tenia pocs coneixements», cosa que va resoldre amb una investigació de dos anys i amb una intensa feina amb Casadesús, que li va permetre mantenir la seva part «de cantautora de veu mediterrània barrejant-ho amb l'electrònica». «La gent diu que tot i que hi ha molts canvis, segueixo sent jo, i això és el millor que em poden dir», diu Humet, que descriu l'àlbum amb molta presència de teclats analògics, caixes de ritmes i sintetitzadors.

Pel que fa a les contractacions, la cantant diu estar «molt preocupada» per la situació que planteja la covid-19 per a la cultura, tot i que destaca que aquest estiu ha tingut la sort de tenir «moltíssims concerts», fins i tot més que mai en predominar propostes de petit format que han permès tenir als cantautors més contractacions. Tanmateix, l'artista espera poder fer gira a partir del gener, «el problema és que tothom està contractant amb peus de plom».