Un nen de la selva amazònica ven papallones. En el futur, davant la massacre indígena, i la tala desmesurada, serà aquesta la seva ocupació. És la trama de Mengele Zoo, novel·la que va convertir Gert Nygårdshaug (Tynsed, Noruega, 1946) en un dels autors més distingits de la seva generació i un gurú en defensa de l'ecologia. Triada com a «millor novel·la noruega dels últims 100 anys», el seu títol vol dir «fora de control», sinònim de l'actual devastació ecològica. Ara arriba a Espanya traduïda en castellà per Nórdica i Capitán Swing i en català per Cossetània Edicions.

La situació ecològica està fora de control? Per què?

Gran part d'això es deu al canvi climàtic. Però també perquè el nostre planeta està superpoblat. El 1978, hi havia 3 mil milions de persones a la terra i el 68% de la planeta era desert, un santuari de vida silvestre. Avui aviat arribarem als 8 mil milions i només queda un 29% d'àrees silvestres. Com serà en vint o trenta anys? I d'aquí a 100 anys? Llavors, sí, definitivament està fora de control.

Què opina de Greta Thunberg? Li sembla estrany que una nena es converteixi en portaveu de l'ecologisme?

Que Greta Thunberg sigui una nena fa que el cas sigui encara més fort. Els moviments entre les generacions joves han de créixer i augmentar. I espero que votin per altres polítics a més dels que tenim avui.

Classifiquen la novel·la com a «thriller ecològic». Un concepte estrany?

No considero Mengele Zoo com un thriller. És una ficció basada en la realitat que vaig experimentar durant la meva estada a l'Amazònia. I la meva motivació va ser el meu amor per la natura. Una naturalesa que aviat desapareixerà si continuem fent les coses com les fem avui dia.

La novel·la no només parla de selves talades. Parla també de cultures i pobles desapareguts.

He viscut durant mesos en diversos períodes entre les tribus de l'Amazònia i he après molt. Puc explicar una història: quan les tribus locals maten un animal per aconseguir menjar, li fan un gran honor. Quan naixia un nen, rebia un arbre com a regal de naixement, del qual havien de tenir cura. Veure una integritat en totes les criatures, en tota la vida, un context que havia de ser respectat. Tant de bo els europeus poguéssim veure-ho de la mateixa manera.

Va escriure aquesta novel·la a finals dels 80. Què ha canviat i què ha romàs igual des de llavors?

Ha empitjorat dramàticament. Si escoltem Sir David Attenborough i els informes de la ciència, la resposta és que això s'ha d'acabar. No tenim temps per revertir aquest desenvolupament si volem salvar el planeta.

Coneixerà l'«efecte papallona». Què hem fet com a raça que canviarà per sempre el nostre futur?

Difícil de contestar. Però els humans tenim la culpa que ara ens enfrontem a la sisena extinció massiva d'espècies al planeta. L'última es va produir ja fa 65 milions d'anys, quan els dinosaures es van extingir. L'efecte papallona apareix quan fem servir l'energia fòssil. Han passat quatre milions d'anys des que hi havia tant CO2 a l'atmosfera.

Amb aquest pespectiva, quin diria que és el futur de la humanitat?

Ens estem quedant sense temps. Una cosa ha de succeir en els propers anys, cosa que afectarà la nostra forma de vida, forma d'entendre tots els contextos de la natura. Si no, el futur de la humanitat serà molt, molt, difícil i fosc.

Coneix la Costa Brava? Què diria de les seves platges condemnades a convertir-se en urbanitzacions turístiques?

He estat a Catalunya moltes vegades i estimo la gent que hi viu. És trist que els turistes arruïnin els vilatans, trist que els turistes omplin les belles platges. Espero que la crisi de la covid-19 pugui canviar els hàbits de viatge, i que es pugui crear una economia sostenible que no es basi en el destructiu turisme de masses.