El cantant i guitarrista Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) explora la combinació de les notes i els sons al seu nou disc Aventures de la nota La (Discmedi/Blau). En una entrevista a l'ACN ha explicat: «La meva intenció era una mica anar al fonament de la música i fer una música que no tingués cap mena de connotació», ja que defensa que es tracta d'un llenguatge abstracte. La composició es basa en els principis del dodecafonisme, una música que va idear Arnold Schönberg a principis del segle XX que es diferencia de la música convencional perquè «fa servir totes les notes de la mateixa manera», i els dona la mateixa importància i protagonisme. El resultat és «un tipus de música molt diferent de l'habitual».

Pel que fa al títol, «fa referència al fet que la música no són res més que notes una darrera l'altra», ja que la temàtica en la qual volia centrar el disc era «purament el fenomen musical». Així, en aquest discurs la nota «la» és el punt de partida d'una aventura, i «el que li passa és que es transforma en altres notes». Tanmateix, Oliver li ha donat un cert protagonisme al «la» perquè l'usa sempre que passa qualsevol cosa o quan hi ha un moment de dubte.

Un fenomen «físic»

« A priori la música és un fenomen físic. Són ones i aire que harmonitzen millor o pitjor unes amb unes altres. A mi m'agrada pensar que la música és això», ha dit. El guitarrista afirma que la música desperta emocions, però que aquestes no es poden definir amb paraules, sinó que «la música desperta emocions purament musicals». Pel que fa a l'àlbum, a l'hora de fer aquest disc, el primer que es va plantejar va ser un disc instrumental i va veure que necessitava alguna cosa més perquè, per exemple, en la música pop hi ha un cantant, la lletra i la personalitat del cantant, «però que en la música instrumental sembla que sempre és el mateix». Ha considerat que si no, fa la sensació que sempre és el mateix. «Vaig trobar en el dodecafonisme una mica això», assegura el músic.

Oliver ha considerat que el disc «va una mica al fonament del so», si bé ha defensat que no és un disc d'estil amb elements fàcilment reconeixibles. «Tinc una mica la filosofia que la música no significa res a part de la combinació de sons, i he volgut reivindicar una mica això», ha sostingut. De fet, per a ell és un àlbum que «parla de sons, notes musicals i desenvolupa idees purament musicals» amb una concepció de la música només com a fenomen acústic.

El resultat té «un punt de misteri» que al principi pot sonar estrany perquè «no són melodies que el públic estigui acostumat a sentir». Tanmateix, Oliver ha considerat que l'oient s'hi acaba habituant i les sensacions desapareixen. Ha reconegut que en un cert moment es va sentir temptat d'incloure-hi la seva veu, protagonista de la seva discografia, «en un moment en què no estava convençut que el disc funcionés per si mateix», però va treballar més fins a donar-li un sentit.

No obstant això, Oliver nega que aquest disc sigui un experiment, sinó que «es pot dir que és experimental en el sentit que fa una mica diferent del que se sent habitualment». A més, assegura que sabia en tot moment el que estava fent, si bé és una música a la qual no s'havia enfrontat mai i va haver de fer provatures.

Compost per a piano

Per a la seva composició, Oliver va treballar inicialment amb el so de piano, i després va començar a pensar en parts concretes, provant sintetitzador, oboès, piano, guitarres elèctriques, acústiques, baix elèctric i bateria.

Com a acompanyament del disc, l'artista Albert Pinya ha dissenyat un videoclip d'animació, que Oliver ha definit com una «traïció una mica la mateixa filosofia» abstracta del disc, tot i que aquesta producció és posterior a la creació dels temes. «Fa veure que la música pot agafar un significat», ha afirmat.

Pel que fa a la seva interpretació en directe, Oliver treballa ara en la seva posada en escena, ja que «és una música en la qual és molt difícil improvisar» que, salvant les distàncies, s'assembla a la música clàssica. Per a ell, té un «interès limitat» muntar un set per tocar les mateixes notes del disc. «El que vull és improvisar i donar una alternativa que valgui la pena», ha explicat, tot i que no és fàcil fer alguna cosa digna, que valgui la pena, vistosa i que al públic li pugui agradar, ha avisat.