Premi Rahola 2020 d'assaig, Josep Pla o la vitalitat descobreix el Josep Pla d'entre línies seguint les publicacions de cada època de la seva vida. Titllat com a «empordanòleg», pel seu amor i coneixement de l'Empordà i les seves figures, el seu autor, Xavier Febrés, aconsegueix en aquest assaig una aproximació precisa a un polifacètic Pla, un dels escriptors catalans clau de la seva època.

matías crowder

Què es necessita per ser titllat d'«empordanòleg»?

Es necessita mala sort, perquè la paraula sona pedant i artificial. També es necessita haver publicat una colla de llibres sobre temes empordanesos.

Per què l'Empordà és un lloc únic? Què seria Pla sense aquest escenari?

L'Empordà és una comarca que té França com a producte de proximitat, la Costa Brava i el Pirineu. Són tres bones cartes al seu joc. Pel que fa a l'estret lligam entre Josep Pla i l'Empordà, l'escriptor va ser un localista il·lustrat i viatjat.

Ha escrit mitja dotzena de llibres sobre Pla. Què és el que té aquest escriptor?

En primer lloc, té un gran interès literari, demostrat per generacions successives de lectors addictes. A més a més, va ocultar aspectes decisius de la seva vida que ara anem descobrint amb sorpresa. Per exemple, no escriu mai sobre les dones amb les quals va conviure o sobre la Guerra Civil.

Què ha descobert en els arxius?

Els arxius són escassos o poc accessibles en aquest cas. He rellegit els seus llibres i tot el que s'ha escrit sobre ell. Hi he pensat i n'he tret les impressions que exposo als meus llibres.

Què és el més odiós de Pla i què el més sublim?

Això depèn dels gustos de cadascú, també aquí torno a defensar la riquesa de la pluralitat. M'hauria agradat que hagués condensat més la seva obra torrencial en alguns llibres especialment destacats, en comptes d'esllenegar-la dintre d'una Obra Completa de 47 volums. El més sublim, al meu entendre, és la capacitat lírica, poètica, d'alguns fragments de la seva prosa.

Critiquen d'aquest llibre la vinculació que fa entre Pla i Francesc Cambó, conegut empresari català que va finançar el franquisme. De Pla es deia que era el seu «assalariat».

No es deia, ho era en una època important, del 1928 al 1939. Pel que he vist, ho han criticat en el sentit positiu d'aclarir una vinculació que tindria conseqüències en la seva obra.

Què diria que fa Pla el prosista català més important de la seva època?

Sempre va voler que el seu estil literari resultés accessible al gran públic lector, no només a les elits cultivades. Se l'ha titllat sovint de prosista més llegit en llengua catalana, però aquests rànquings no han de ser excloents.

Pla deixa clara la seva postura davant el bilingüisme.

Explícitament: «El bilingüisme és una tragèdia indescriptible, davant de la qual jo postulo la necessitat que la gent escrigui d'acord amb les seves necessitats de grup, de clan, de tribu, de nació, d'Estat, del que sigui. Creure que es pot sortejar aquesta exigència amb habilitats és un error i, probablement, és el camí més directe per perdre la vida. Que tothom escrigui en la llengua que Déu li ha donat -en el meu cas el català, cosa impossible en aquests dies-, que ja és prou difícil, ardu, escriure».

Sobre la pàtria, diu: «El patriotisme és un sentiment del qual s'ha abusat de manera perillosa». És el que ha succeït a la Catalunya independentista?

Tots els pobles del món tenen el seu patriotisme natural: estimar allò que senten com a seu. Mantenir la personalitat de Catalunya com a nació no ha estat fàcil. A tot arreu s'ha tendit a jugar amb els sentiments de pertinença de la població per afavorir interessos dels grups governants.