13 de novembre de 2020
13.11.2020
Diari de Girona

«Emborratxar-se bojament desperta el "hooligan" etern que hi ha dins nostre»

L'excrític de vins Lawrence Osborne repassa la relació de cada cultura i religió amb les begudes alcohòliques mostrant les diferències entre Orient i Occident

12.11.2020 | 23:54
Lawrence Osborne.

El seu títol en l'anglès original és The wet and the dry (Allò humit i allò sec). I entre aquestes dicotomies, com la d'Orient i Occident, o Beure o no beure, títol en el qual apareix en aquests dies la traducció de Gatopardo Ediciones, l'escriptor britànic Lawrence Osborne desplega en un elegantíssim i irreverent relat la relació de cada cultura i credo amb la beguda. Osborne, nòmada il·lustrat, gentleman dionisíac i excrític de vins de prestigioses revistes recorrerà en món per fer amb un glop, costi el que costi.


Allò humit o allò sec?

Personalment, opto per allò humit, ja que soc un amant del vi. L'avantatge de l'alcohol és que pot escapar del seu jo social per un temps; l'avantatge d'estar «sec» és que el teu jo social està una mica menys boig.

Què significa l'alcohol per Orient i Occident?

Aquesta és una pregunta massa gran per respondre en un format com aquest, per això vaig escriure un llibre per explorar! Però recordeu, Orient suposadament inclou Líban, Israel, el Marroc, Algèria, Tunísia, Turquia i Jordània, tots els quals produeixen vi. Shiraz està a l'Iran. Moltes parts dels EUA encara estan «seques». És complicat.

Per què l'alcohol està tan mal vist?

En gran part perquè els britànics no poden beure amb moderació intel·ligent. Encara que jo mateix soc anglès, no puc explicar-los aquesta repulsiva patologia. Emborratxar-se bojament desperta el hooligan etern que hi ha en dins nostre, donant-nos llicència per comportar-nos com a tal.

«Digues-me com et relaciones amb l'alcohol i et diré a quin Déu reses», assegura (inclòs el Déu del secularisme). Diria que hi ha una qualitat «sagrada» en el ritual de beure alcohol?

Sí, almenys pel que fa al vi, que jo adoro. Com que ets peninsular deixa'm dirte que no puc obrir una ampolla de López de Heredia, sobretot una gran Tondonia vella o els seus blancs sublims, sense sentir que estic entrant en algun temple d'algun tipus. Puc beure aquests vins completament sol, assegut en una taula amb un plat de pernil, i ni tan sols notar els sons i les persones al meu voltant. És comunió. Soc catòlic per educació, i per descomptat que només aprofundeix el sentiment. El vi és romà.

Quines podrien ser les conseqüències de desafiar la prohibició de beure al Pakistan?

Mort o castració.

Diria que l'alcohol és sinònim de civilització en una cantina irlandesa d'un barri xungo a les 5 del matí?

El vi és sinònim de civilització. La cervesa del seu oposat. M'encanta la cervesa, per cert.

Alguna experiència memorable amb vins i licors catalans?

Això requeriria una conversa de tota la nit. Torres Gran Muralles (Conca de Barberà), crec que 2008, borratxo sol al meu cotxe camí a Perpinyà una nit fa alguns anys: mai m'havia desviat i ajupit en un turisme amb més virtuosisme.

Churchil va dir: «El gintònic ha salvat més vides i ments d'anglesos que tots els metges de l'Imperi».

De manera inequívoca.

Enmig d'aquesta pandèmia, estem vivint una mena de ressaca col·lectiva?

Podria dir-me així. La meva pròpia existència és bastant monàstica aquests dies, així que aquí a Bangkok on visc no ho he notat tant com la gent ho ha fet a Europa o els Estats Units. Cada regió, de fet, és diferent. Però la ressaca econòmica està a punt de començar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook