Serà un dels reptes de segle XXI. Que la majoria dels immigrants del futur seran els que escapen de desastres mediambientals. El 2050 es calcula que la seva xifra arribi als 200 milions. D'allí que Miguel Pajares, especialista en el tema, adopti aquest nou terme de «refugiats climàtics» amb el qual titula el seu nou llibre, aconseguint una anàlisi profunda de les conseqüències humanitàries del desastre ecològic.
matías crowder
Qui són els refugiats climàtics?
El terme «refugiat climàtic» és, sobretot, una proposta, i jo la faig servir com a tal. Actualment, els migrants climàtics no tenen el reconeixement de refugiats. La Convenció sobre Refugiats de Nacions Unides no inclou el canvi climàtic com a motiu d'asil. Però el que jo explico al meu llibre són les raons per les quals els migrants climàtics han de comptar amb protecció internacional i, per això, defenso que se'ls consideri refugiats.
Quina pot ser la xifra actual d'aquests migrants actualment?
No hi ha cap estadística sobre les persones que han fugit dels seus països a causa dels impactes climàtics. El que sabem és que, cada any, els desastres mediambientals desplacen uns 20 milions de persones. Però la majoria no surt del seu país, i, a més, la majoria reconstrueix el seu hàbitat després del desastre. El que jo faig al llibre són algunes estimacions per a algunes regions d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. No obstant això, cada any emigren prop de 9 milions de persones a tot el món, i les raons climàtiques comencen a ser importants com a motiu.
Quina és la dada per al futur?
Més de 200 milions de persones podrien convertir-se en refugiats climàtics el 2050. Aquest és la dada que més s'ha manejat. Jo ho poso en qüestió en el meu llibre, però sí que crec que cap al 2060 (o poc després) podria haver-se doblat l'actual nombre de migrants que hi ha al món i que el canvi climàtic serà la causa principal d'aquest avanç.
Quines són les regions en les quals es veu ara mateix aquest efecte?
El Sahel i la Banya d'Àfrica és un cas molt clar: molta gent se'n va de les zones que s'estan desertificant. La gran majoria se'n van a altres països de la mateixa zona. En el cas de Sahel, fugen principalment als països costaners de l'Àfrica occidental. En el cas de la Banya d'Àfrica, també van a països veïns. Però també hi ha migracions climàtiques a l'Amèrica Central, i també de sud i sud-est d'Àsia.
Per què el tema dels refugiats no cala en la gent?
El rebuig als refugiats que es produeix a Europa és el mateix que també s'exerceix sobre tots els altres immigrants. És un rebuig que s'ha anat construint en les últimes dècades a força de difondre estereotips i rumors. L'extrema dreta ha fet una enorme tasca en aquest sentit, i el dolent ha estat que els altres partits polítics no han sabut contrarestar aquest discurs. La gent hauria de saber que la immigració rebuda a Europa ha estat molt beneficiosa des del punt de vista econòmic, a part d'haver-nos aportat diversitat cultural; però el que s'ha difós és que ocasiona molts dèficits i perills.
Quin és el perill més evident a Catalunya sobre el clima?
Diverses regions de Catalunya, com tot el sud d'Europa, podrien convertir-se en desert. No serà tan greu com el nord d'Àfrica o Andalusia, però podria arribar a ser important. Dependrà de fins on deixem avançar el canvi climàtic.
Què diria de la Costa Brava, convertida en allotjament turístic?
En l'últim segle, i especialment en les últimes dècades, hem sotmès a la natura a nivells de destrucció preocupants. El turisme no és l'única activitat destructiva, és clar, però és una d'elles. No només pel deteriorament de les costes, com ha passat a la Costa Brava, sinó també per les emissions que generen els avions de les companyies de vols barats.
