27 de novembre de 2020
27.11.2020
Diari de Girona
· SÈRIES

Conspiració bíblica

HBO estrena diumenge «30 monedas», una sèrie que ofereix la millor cara d'Álex de la Iglesia

27.11.2020 | 00:45
Eduard Fernández, a «30 monedas»

Álex de la Iglesia és un dels autors més coherents que tenim: des del seu llunyà debut amb el curtmetratge Mirindas asesinas i l'ara pel·lícula de culte Acción Mutante, la seva trajectòria s'ha mantingut sempre dins una sèrie de fixacions que, amb el temps, cada vegada ha tractat amb més rigor i sentit de la narrativa. A vegades insisteix a deixar-se portar per l'excés i pels finals una mica descompensats, però en qualsevol cas és una obra sempre interessant i molt ancorada al seu context social i polític. La sèrie 30 monedas, que s'estrena diumenge a HBO, és una mena de síntesi del seu estil i també una nova demostració del seu gran talent, ja que al llarg de vuit episodis aconsegueix recuperar la seva faceta més entremaliada i a la vegada ens regala una faula plena d'humor sobre el que hi ha de terrorífic en el folklore rural espanyol. Les 30 monedes del títol fan referència a les que van servir perquè Judes traís Jesús, i que ara estan repartides per diferents punts del món. Una d'elles és en un petit poble d'Espanya. El capellà local, Vergara, és un home ple de secrets que viu perseguit pel trauma d'un exorcisme que va sortir malament. Després d'un estrany fenomen en què una vaca dona llum a un nen presumptament humà, Vergara s'adona que l'exorcisme només era un episodi més d'una conspiració bíblica vinculada a les monedes de Judes i que amenaça amb convertir el poble en el camp de batalla definitiu contra les forces del Mal. Comptarà amb l'ajuda d'Elena, una veterinària que mai s'ha sentit integrada del tot al poble, i de Paco, el seu alcalde, un home amb tendència a mirar-s'ho tot en clau electoral.

Tot i que potser no calia que cada episodi s'enfilés més enllà de l'hora de durada, 30 monedas és una de les millors sèries fantàstiques que s'han vist últimament a les plataformes. A De la Iglesia li funciona millor que mai la seva aposta per la suma de gèneres sovint aparentment irreconciliables, que van de la comèdia hereva de Berlanga i els aires de vinyeta d'Ibáñez al malson monstruós propi de Lovecraft, passant per l'acció desenfrenada digna dels inicis de Robert Rodríguez. Està rodada amb sentit del ritme i molta consciència de causa, aconseguint fer (molt) riure en alguns passatges i que al mateix temps t'estremeixis amb alguns detalls molt tèrbols sobre els personatges i el seu context rural, El repartiment, esplèndid, està encapçalat per Eduard Fernández (en un d'aquells papers cridats a ser una icona del seu gènere), Megan Montaner, Miguel Ángel Silvestre, Macarena Gómez, Pepón Nieto, Manolo Solo, Jaime Ordóñez, Francisco Reyes, Mafalda Carbonell i una extraordinària Carmen Machi. Atenció als efectes visuals, segurament els més lluïts de la carrera del director, i a la banda sonora de Roque Baños.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook