Aquest ha estat un any particularment dolç per a la ficció espanyola. No tot el que s'ha estrenat en plataforma ha tingut la mateixa qualitat, però el que ha estat bo, ha estat molt bo, i d'alguna manera s'ha aconseguit trencar el marc mental segons el qual les sèries espanyoles estaven condemnades a ser simulacres de ficcions internacionals o simples temptatives de reproduir el ressò de La casa de papel. És per això que hi havia certes esperances dipositades en El Cid, una superproducció amb aires d'aventura clàssica que, com a mínim als tràilers, apuntava a un nivell formal espectacular, amb escenes de batalles molt dignes i una certa voluntat d'anar més enllà del mite. Però a l'hora d ela veritat, el que t'hi trobes és un nyap de proporcions èpiques que sí, que té seqüències coreogràfiques filmades amb uns mínims de solvència i un disseny de producció acceptable, però punxa estrepitosament a l'hora de configurar una història amb matisos i peca, sobretot, d'unes interpretacions absolutament lamentables. Una bona prova d'això és que, mentre la mires, pateixes: és tanta la sobreactuació d'alguns secundaris i la falta de carisma d'alguns protagonistes que arribes apartar la mirada quan uns i altres són incapaços de fer creïbles els suposats conflictes dramàtics de la trama. És com si els seus responsables haguessin decidit que amb fer batalles passables en feien prou, ja que totes les escenes d'interiors semblen fer-los nosa i acaben convertides en el perfecte exemple de com es fa una comèdia involuntària.

El Cid prova de ser una aproximació realista als fonaments del personatges tal i com l'hem conegut. El veiem de jove, movent-se entre les intrigues derivades dels conflictes entre cristians, àrabs i jueus a la Península Ibèrica, lluitant per l'amor de Jimena, que al principi és fora del seu abast, i la seva progressiva conversió en heroi de guerra, protagonitzant mil aventures abans d'esdevenir el mite immortalitzat per la literatura. Una bona idea, en resum, que cau víctima de les seves pròpies pretensions estilístiques (el mateix que li passava a la gran producció espanyola d'Amazon de l'any passat, Hernán, protagonitzada per Óscar Jaenada) i que potser hauria sobreviscut a ella mateixa si hagués dedicat més temps a treballar la credibilitat de situacions i diàlegs. El repartiment, un dels grans problemes de la funció, està encapçalat per Jaime Lorente, Carlos Bardem, Elia Galera, Ginés García Millán, Alicia Sanz, José Luis García Pérez, Francisco Ortiz, Juan Fernández, David Castillo i Juan Echanove. La sèrie està formada per cinc episodis d'una (llarguíssima) hora de durada.