L'era de les plataformes està perjudicant en molts aspectes la distribució cinematogràfica, però també és de justícia destacar que algunes pel·lícules tenen més visibilitat de la que segur en tindrien gràcies a formar part d'un catàleg on l'espectador s'està acostumant a prendre riscos. És així com segurament un film com Fragmentos de una mujer pot tenir el ressò que es mereix. El primer que s'ha de dir és que no es tracta d'una pel·lícula rodona, que té una primera hora extraordinària i després acaba sucumbint a uns recursos dramàtics més convencionals, però aborda un tema que fins no fa tant semblava correspondre a la intimitat de qui el pateix: el dol per una mort neonatal. La protagonista, Martha, pren la decisió de tenir la seva primera filla a casa seva, però quan el dia finalment arriba la llevadora amb qui havia contactat té un altre compromís i s'ha de conformar amb una substituta. La nena neix, però mor al cap d'uns pocs segons, per asfíxia. A partir d'aquí, la història fa una el·lipsi i veiem les diferents facetes de la gestió d'una pèrdua com aquesta. Per un costat, com afecta la relació amb el seu marit, que mai va estar d'acord amb tenir la criatura a casa, i amb la seva mare, una dona molt invasiva i de fortes conviccions morals. Per l'altra, el seu propi dolor interior, que l'impedeix viure amb uns mínims de sostenibilitat. Quan la seva família decideix portar la llevadora de guàrdia als tribunals, Martha ha de decidir d'una vegada per totes com s'ho fa per passar pàgina.

La primera hora, dèiem, és senzillament magistral. Fent ús de plans seqüència i uns diàlegs que transmeten un gran naturalisme, el director Kornél Mundruczó explora aquesta quotidianitat alterada de forma dramàtica per una mort terrible, i aconsegueix que palis el dolor dels protagonistes en cadascun dels seus gestos i a cadascuna de les seves mirades. Després, quan centra el focus en el conflicte judicial amb la llevadora, la pel·lícula no deixa d'interessar, però perd part de la seva brillantor narrativa.

En tot cas, és una pel·lícula molt recomanable pel que té de valenta a l'hora de parlar d'un tema tan silenciat, i també per comptar amb una excel·lent interpretació de Vanessa Kirby, una de les millors actrius de la seva generació. Al seu costat destaquen les aportacions de Shia LaBeouf (actor que possiblement ara veurem poc o gens després de les acusacions d'abús sexual que han sortit a la llum: aquí, les coses com siguin, fa una de les millors interpretacions de la seva estranya carrera), Molly Parker, Iliza Shlesinger, Jimmie Fails, Domenic Di Rosa, Alain Dahan, Sarah Snook i la veterana Ellen Burstyn, en un d'aquests personatges incòmodes que sempre acaba brodant.