22 de gener de 2021
22.01.2021
Diari de Girona

«Nightcrawler»: Sensacionalisme extrem

L'òpera prima del director Dan Gilroy és una crítica, un reflex, una captura de la perversió que guardem ben tancada amb clau dins cada un de nosaltres

22.01.2021 | 11:33
«Nightcrawler»: Sensacionalisme extrem

· «Nightcrawler»

  • Amazon Prime Video
  • Thriller
  • Director: Dan Gilroy
  • Estats Units, 2014

En Lou és un jove peculiar i apassionat que no aconsegueix trobar feina. Totes les oportunitats li són negades, fins que un dia presència un accident i descobreix una nova manera de guanyar-se la vida: Gravar reportatges d'accidents o crims i vendre'ls al millor postor. Aquesta feina es convertirà en la seva obsessió... i farà que en Lou sobrepassi límits extrems.

L'òpera prima del director Dan Gilroy és una crítica, un reflex, una captura de la perversió que guardem ben tancada amb clau dins cada un de nosaltres per tal que no sigui descoberta, sense adonar-nos que es tracta d'una perversió conjunta, de tots, que salta a la vista si s'analitza amb els ulls oberts el panorama sociocultural que ens envolta. És un secret cridat als quatre vents, evident i quasi palpable que s'amaga sota capes d'hipocresia i miratges moral i èticament correctes.

Jake Gyllenhaal dóna vida a aquest reporter sense escrúpols, amb una presència desconcertant i una interpretació de la qual bé es podria haver servit Joaquin Phoenix per modelar el seu Joker. Gyllenhaal és un dels millors intèrprets del moment, que des de ben jove ens ha anat regalant interpretacions a una gran quantitat de pel·lícules memorables (Donnie Darko, Jarhead, Zodiac, Prisioneros, Demolición o Animales nocturnos, entres moltes altres). Si bé és cert que a vegades ha aparegut a algún blockbuster que ha torbat la seva carrera momentàniament (Prince of Persia, Spider-man: Far from home), l'aparició de l'actor sol ser sinònim del fet que la pel·lícula en qüestió ens farà passar una bona estona. El seu personatge, dotat d'una intel·ligència i desimboltura addictives, que arriben a ser macabres, porta tot el pes del film sobre les espatlles amb la inesperada ajuda de l'espectador, sempre còmplice i incitador dels seus reportatges. El comportament psicòtic, mancat de qualsevol sentiment empàtic que evoluciona dins en Lou, ens mostra l'obsessió del personatge per trobar el seu lloc a la societat, per aconseguir un reconeixement que desitja amb totes les seves forces. Ens mostra la necessitat i urgència que té per "ser algú", tot ocasionat pel llast d'una soledat odiada i mal portada.

Que la sang, la misèria i la calamitat venen, és quelcom que saben molt bé als noticiaris de les televisions, i a la premsa en general. Qualsevol revolucionari antisistema de tres al quart alçaria el braç en contra aquests maleïts directors d'informatius, periodistes i reporters sense escrúpols que exposen a primera plana els successos més brutals, sanguinolents i esfereïdors en els que, a més, es recreen a l'hora d'explicar-los, incidint en els aspectes més crus i depravats dels fets, creant les línies de debat i hipòtesis més suculentes per cridar l'atenció de l'espectador. Sí, per cridar l'atenció de l'espectador. Qui és el culpable, doncs, del contingut que ens ofereixen?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook