Netflix no defalleix en la seva recerca permanent de noves franquícies, i això porta la plataforma a estrenar productes molt centrats a fidelitzar audiències juvenils que molt sovint semblen clònics. No és tanta culpa de la sèrie i els seus responsables com de la mateixa Netflix, que ven el producte amb idèntic esperit i repetint els mateixos tics promocionals. Destino: La saga Winx és la darrera d'aquestes apostes en aquest terreny i, si bé és cert que durant els primers dies ha escalat als primers llocs del rànquing de la plataforma, falta veure si té prou entitat per a perdurar en el temps. Basada en la sèrie d'animació Winx Club, planteja un món en què s'ha descobert una dimensió paral·lela poblada de fades. Sí, les dels contes, però amb matisos: resulta que, per exemple, han evolucionat fins perdre les ales i el seu aspecte tal i com el recreaven els llibres fantàstics. Moltes humanes ho són sense saber-ho i quan ho descobreixen són enviades as un internat on s'ensenya els alumnes a dominar els seus poders . La protagonista, Bloom, arriba al centre sense acabar de saber quins poders té, i amb el recel que provoca ser filla d'humans. Però a mesura que s'endinsa en el món de les fades, més s'adona que el seu paper hi és més important del que es pensava. I descobreix que hi ha una guerra secreta en què, per sobreviure, haurà d'aprendre a formar equip amb companyes que tenen poc o res a veure amb ella.
Ben resolta tècnicament però massa plena d'idees vistes mil vegades, Destino: La saga Winx cau simpàtica per la seva consciència de causa: des del moment que un personatge fa broma amb Harry Potter als 20 minuts del pilot ja es demostra que aquí el que es tracta és d'assumir que això és una explotació en tota regla dels seus referents. Pot agradar més o menys, però honest ho és. També s'ha de dir que és una d'aquelles sèries que requereixen d'un cert acte de fe, perquè comença malament, fins i tot empitjora en algun punt del segon episodi, però a partir del quart (en té sis) guanya vigor i mala bava, i aconsegueix obrir fronts prou interessants. Pel que fa al repartiment, la majoria d'actrius i actors són tirant a terribles, però com a mínim la seva protagonista, Abigail Cowen, irradia carisma. Per cert que l'actriu va començar a despuntar en una altra producció de Netflix, l'exitosa Stranger Things.
