Les pel·lícules sobre assalts a furgons blindats i les seves conseqüències són un gènere en si mateix que ja porta molt temps essent recurrent en les múltiples formulacions del thriller. Entre els molts tractaments possibles hi ha el del survival i mostrar els personatges en una situació límit de la que només en surten amb decisions molt dràstiques que torpedinen els seus principis. Sempre hi ha hagut la temptació de fer-ho des del punt de vista del delinqüent, perquè es presta a lectures més malicioses sobre la fràgil línia que separa el bé i el mal, però en el cas de la pel·lícula Bajocero s'introdueix una variant suggestiva: imaginar que el conductor, aquell personatge que acostuma a ser secundari o a morir el primer de tots, sobreviu a l'atac, s'atrinxera en una comissaria i planta cara als seus enemics. Això és exactament el que li passa a Martín, un humil conductor d'un transport de presos que, en plena nit i mentre travessava un paisatge nevat i hostil, veu com el furgó és assaltat i es converteix en l'únic obstacle entre els presos fugats i la seva fugida. És així com comença una nit de malson en què Martín s'haurà de demostrar a ell mateix del que és capaç i els fugats descobriran que el número d'efectius no és necessàriament un avantatge. No cal dir que la pel·lícula juga amb la claustrofòbia dels espais al més pur estil slasher, i que aprofita la situació límit per endinsar-se en les ambigüitats dels personatges, que aquí com a mínim no han vingut al món a ser dolents i prou.

Dirigida per Lluís Quílez, que també és coautor del guió amb Fernando Navarro, Bajocero s'estrena avui a Netflix amb l'objectiu de convertir-se en una d'aquelles produccions que aconsegueixen captar l'atenció durant els seus primers dies exhibició al seu país d'origen i després es fan un forat als mercats internacionals. Veient els seus tràilers, queda clar que ho té tot per triomfar entre els usuaris de la plataforma, ja que tècnicament no té res a envejar de l'amic nord-americà, demostra un bon coneixement dels mecanismes del gènere (impossible no pensar en clàssics com Asalto a la comisaría del distrito 13), els survivals viuen un moment particularment dolç en termes comercials i té un esplèndid repartiment encapçalat per Javier Gutiérrez, Luis Callejo, Patrick Criado, Andrés Gertrudix, Isak Férriz, Miquel Gelabert, Àlex Monner, Édgar Vittorino, Florín Opritescu, Ángel Solo i el veterà Karra Elejalde, que sempre és una garantia de qualitat.

Javier Gutiérrez és un dels actors espanyols més prolífics i carismàtics dels darrers anys: només cal veure com de diferent és el seu registre aquí respecte a la sèrie Vergüenza, per exemple.