La única cosa realment irrenunciable, allò que res podrà substituir (sigui quina sigui la forma i el canal adoptats pel succedani) és l'experiència compartida en un temps i un espai reals. Tampoc sembla que les coses puguin ser derrotades per la virtualitat («Mai ens alliberarem de la Cosa. Sempre oblidada, és inoblidable», concloïa Lyotard al seu assaig Après le sublime). Per això són tan importants iniciatives com La Volta: perquè vincula la creativitat a un escenari humà real (el barri de Sant Narcís i la seva plaça Assumpció) i, també, perquè centra els seus esforços en «aterrar» „en paraules de Montserrat Moliner, una de les seves coordinadores„ unes pràctiques artístiques contemporànies sovint massa «aèries» i, en aquest sentit, desvinculades de la comunitat.
No cal dir que, en temps de pandèmia, aquest acte de resistència (si, malauradament en això s'ha convertit avui la cultura) esdevé encara més rellevant: l'esforç institucional, que hauria de ser bàsicament financer, se suma a la dinàmica social d'uns espais que, per diverses raons, escapen a l'ordenació previsible dels centres urbans. Ens referim a la vida de barri que associacions com Fang van anar a cercar a Sant Narcís pels volts de 2012 i que, dos anys després i gràcies a l'empenta rebuda per part del Bòlit (el Centre d'Art Contemporani de Girona), es convertiria en La Volta. D'això es tracta: «La Volta „expliquen els seus responsables„ sempre ha estat coordinada per una entitat sense ànim de lucre que ha promogut la cooperació i la implicació activa dels residents per tal de garantir-ne el bon funcionament i la seva progressiva consolidació. Els tres primers anys han estat coordinats pels membres de l'Associació Cultural Fang, Gal·la Miserachs, Joanot Cortès i Marta Sureda, entitat establerta al barri des de 2012 amb un espai de co-treball i un estudi de comunicació i disseny. El 2017, l'Associació també assumeix la gestió del projecte amb la incorporació de Víctor Masferrer a l'equip i, en el segon semestre, es compta amb l'assessorament de l'artista i gestora cultural independent Montserrat Moliner».
El procés d'emancipació culminaria el 2018, després que l'Associació Cultural La Volta (fundada un any abans per tretze socis) assumís tota la gestió i, de passada, guanyés la convocatòria de la subvenció de l'Ajuntament de Girona per al foment de les indústries culturals i creatives a Sant Narcís: després de tres anys, finalitza aquest primer període caracteritzat pel creixement sostingut (tant de les activitats com de la capacitat per generar recursos financers propis) i per un arrelament que, insistim, té la forma impura i bigarrada de la vida dels barris, dels mercats i dels concerts populars, dels tallers oberts i de les exposicions a peu de carrer...
Constel·lació voltaica
Socis, amics, paradistes, convidats, col·laboradors, estudiants en pràctiques, artistes, dissenyadors, artesans... Finalment el mite de la transversalitat, que sovint és un concepte buit, s'omple de contingut: fer miques el monòlit del sectorialisme (per no dir del sectarisme) ha estat un dels fils conductors d'un projecte que, en el fons, té certes similituds amb les tesis del decreixement. El millor exemple ens el regala la vintena llarga de mercats que, des de 2017, s'han organitzat a la plaça Assumpció: «Sota la denominació d'Art Km0 „subratllen„, el Mercat de La Volta fomenta el contacte directe entre creadors del territori i visitants, i recupera l'espai públic com a lloc de trobada i intercanvi d'idees, coneixement i experiències creatives, a través de tallers i activitats culturals: concerts de grups emergents i consolidats, exposicions, recitals, teatre de petit format, exhibicions de processos creatius i tallers vinculats a l'art, el disseny i la nova artesania...»
Impossible enumerar aquí una a una les activitats dutes a terme al llarg d'aquest fèrtil període: el què resta és això, la sensació d'estar davant d'una poderosa alternativa al monocultiu cultural segrestat per les institucions i, en definitiva, d'una genuïna expressió de la vida en comunitat creativa.
