La finestra indiscreta és un dels títols d’Alfred Hitchcock més homenatjats, citats i imitats de la història del cinema. Ho demostra el fet que pel·lícules com La mujer en la ventana semblin gairebé un remake i que la línia que separa la inspiració del plagi hi sigui realment molt fina. També és veritat que, a sobre que les comparacions són odioses, aquesta en particular pot resultar molt lesiva: aquest film de Joe Wright, efectista fins a extrems desesperants i ple de paranys narratius dignes de P3, no aconsegueix ni semblar un ressò aprofitable del clàssic. I això que tenia al·licients per resultar com a mínim atractiva i funcional, però és que els seus responsables prenen les decisions més equivocades en el pitjor dels moments possibles. Basada en una novel·la d’ A.J. Finn, la pel·lícula té com a protagonista Anna Fox, una psicòloga que pateix agorafòbia arran d’un accident que va canviar la seva vida en molts altres aspectes. Per tant, es passa el dia tancada a casa, tenint cura del seu gat i conversant eventualment amb un inquilí de passat tèrbol. Un bon dia, a la casa del davant arriben uns veïns una mica estranys i, per la insistència a observar-los, acaba veient un terrible acte de violència. Però realment ha presenciat un crim o és la seva percepció que li ha jugat una mala passada?
La mujer en la ventana comença bé, perquè la descripció de la quotidianitat de la protagonista esta raonablement ben feta i els enigmes es van desgranant amb una sofisticació formal força acurada. Però a partir del moment que entra en matèria, la pel·lícula adopta el sempre pantanós to d’un gran guinyol i se salta algunes regles bàsiques del thriller. Un dels seus problemes fonamentals, en aquets sentit, que és que es creu molt llesta enganyant l’espectador sobre alguns personatges, però si pares atenció a alguns detalls gens menors et veus a venir els seus girs des de molta distància. És una llàstima, perquè Amy Adams hi està esplèndida com sempre i compta amb una breu però ben aprofitada aparició de Julianne Moore. No es pot dir el mateix de Gary Oldman, que ens martiritza amb una de les interpretacions més sobreactuades de la seva carrera. El planter d’actrius i actors es completa amb Wyatt Russell, Fred Hechinger, Anthony Mackie, Jennifer Jason Leigh, Brian Tyree Henry i el veterà Tracy Letts, que també és el guionista del film.
