Quan una saga de terror arriba a un nombre de seqüeles respectable i es fa notar el desgast comercial, hi ha dos camins a seguir: un és el del remake del primer títol, que no sempre és garantia de continuïtat però si surt bé permet reiniciar la franquícia, o bé el reboot, que és la via més efectiva per atraure una nova generació d’espectadors sense perdre els de l’original, però al mateix temps hi ha el risc que tot plegat soni a simple reformulació. Spiral: Saw és tot això a la vegada. Per un costat, és un remake no confessat de la primera entrega, perquè en el fons reprodueix el motllo amb un to més proper al noir que al terror truculent; també és un reboot, perquè juga a agafar uns plantejaments ja coneguts per obrir una nova línia narrativa que justifiqui l’expansió de la seva narrativa; i finalment és una seqüela més de la saga, perquè per més que vulgui ser una Saw diferent, Saw es queda. Paga la pena? No gaire, però s’agraeix l’esforç, hi ha alguna sorpresa prou agraïda i, per poc brillant que sigui, aconsegueix l’objectiu primordial d’entretenir-te. El més curiós del cas és que, tot i l’esforç dels seus responsables per adaptar Saw a una nova era, la història i el seu enfocament semblen d’un altre temps, i no precisament en positiu.

Dirigida per Darren Lynn Bousman, un vell conegut de la saga, Spiral: Saw se centra en l’agent de policia Ezekiel Banks, que es posa al capdavant de la investigació d’una sèrie de crims molt macabres. No triga a adonar-se que tenen un patró i que estan relacionats amb els assassinats del psicòpata conegut com a Jigsaw. Amb l’ajuda d’un veterà company de feina que va viure aquelles atrocitats a la seva pell, Banka inicia un descens als inferns en què acaba convertit en la joguina preferida del psicòpata. Un joc en què s’aboca a posar en qüestió tots els seus principis professionals i morals. La pel·lícula comença de forma molt curiosa, perquè s’hi veu una clara voluntat d’allunyar-se del registre de les anteriors entregues, però de mica en mica es va rendint a la necessitat de no espantar els fans més del necessari.

El més interessant de Spiral: Saw acaba essent el seu notable repartiment, encapçalat per Chris Rock (que ja va demostrar que era capaç de fer un canvi de registre molt convincent a la quarta temporada de Fargo), l’incombustible Samuel L. Jackson, Max Minghella, Zoie Palmer, Nazneen Contractor, Dan Petronijevic, Morgan David Jones, Edie Inksetter, K.C. Collins i la sempre solvent Marisol Nichols, coneguda per les seves aparicions a les sèries 24 i Riverdale.