Les pel·lícules amb personatges atrapats en un entorn hostil que inicien una cursa a contrarellotge per poder sobreviure formen un gènere en si mateix. Poden adoptar diferents formes i narratives (The Raid, Los jueces de la noche, Attack the block), però totes i cadascuna d’elles tenen dues característiques molt comunes: aprofiten per fer, directament o indirectament, una denúncia social sobre els prejudicis i els sobreentesos envers les classes més desafavorides; i deuen gran mart dels seus mèrits a la decisiva influència de cineastes com Hawks, Carpenter o Walter Hill. Shorta: El peso de la ley no n’és una excepció. Aquesta producció danesa agafa idees del cinema social europeu de les darreres dècades (amb El odio al capdavant) i el fusiona amb els exercici d’acció i suspens hereus de Asalto a la comisaría del distrito 13 i derivats. El resultat és esplèndid perquè els seus directors, Frederik Louis Hviid i Anders Ølholm, aconsegueixen que els seus 90 minuts sigui un veritable descens als inferns ple d’una tensió irrespirable i amb personatges molt ben dibuixats que mai es comporten com un clixés del gènere.

Shorta: El peso de la ley comença posant-nos en context. A la Dinamarca actual, com en tants països europeus, es parla molt de solidaritat i acollida, però la realitat és que la immigració acaba malvivint en barris empobrits i castigats per la falta d’oportunitats. En una d’aquestes zones, la policia deté Talib com a sospitós d’un crim, però la violència que els agents utilitzen per reduir el sospitós fa que aquest acabi en coma. Mentrestant, dos policies de servei patrullen pel barri on han succeït els fets, aliens als fets. Però quan Talib mor a l’hospital, es produeix una escalada de violència a la zona que atrapa els dos agents enmig d’un clima cada vegada més sagnant. Esgotats, amb poca munició i conscients que si els veuen acabaran morts, els protagonistes hauran de creuar tot el barri a plena llum del dia si volen tenir una oportunitat per sobreviure. Però pel camí aprendran unes quantes coses sobre aquest veïnat i la seva feina.

Rodada amb un estil molt realista que a estones aconsegueix deixar-te clavat a la butaca (és d’una d’aquelles pel·lícules en què la línia entre el bé i el mal està molt ben difuminada), Shorta: El peso de la ley destaca també per un excel·lent repartiment que inclou Jakob Ulrik Lohmann, Simon Sears, Tarek Zayat, Issa Khattab, Özlem Saglanmak, Arian Kashef, Josephine Park, Dulfi Al-Jabouri, Michael Brostrup, Abdelmalik Dhaflaoui, Imad Abul-Foul, Anne Plauborg i Morten Brovn Jørgensen.