El visitante, l’esplèndida adaptació que va fer HBO d’una de les millors novel·les d’Stephen King, va demostrar que es pot trobar l’equilibri entre el respecte a l’essència d’un text i la necessària identitat pròpia d’un relat audiovisual. Hi ha coses que funcionen al paper que en pantalla no, i a l’inrevés: és una qüestió de llenguatge, perquè al final la narrativa serial té uns codis que requereixen prendre’s llicències i, a vegades, adulterar algunes idees de l’original. La historia de Lisey, que acaba d’estrenar la plataforma d’Apple a partir d’una novel·la del mateix King, comet precisament l’error de voler ser una adaptació massa escrupolosa del llibre, i per això hi acaben convivint dues ànimes. En una, s’entesta a visualitzar pensaments i situacions que acaben tornant-se subratllats innecessaris d’uns traumes que s’havien fet prou evidents; a l’altra, aconsegueix crear una atmosfera domèstica molt inquietant que serveix per furgar en els llegats enverinats de les persones que estimem. Potser el problema és que el guionista de la sèrie és l’escriptor de Maine, que no pot desempallegar-se d’ell mateix a l’hora de crear una història que va massa sobrada de minuts i pretensions.

Això no vol dir que La historia de Lisey, com tota adaptació de King, no tingui aspectes interessants. Com a thriller sobre una dona que descobreix l’obscur passat del seu marit mort funciona raonablement bé, i en alguns passatges aconsegueix generar imatges terrorífiques que burxen en les nostres pors més íntimes. També hi funciona la sensació, tan habitual en l’autor de It, que els racons més inesperats són susceptibles de recordar-nos coses que un dia vam percebre com a normals però en realitat eren esgarrifoses demostracions de la nostra infelicitat. Si acaba punxant és per la insistència a repetir algunes idees (és una d’aquelles sèries que s’obceca a subratllar-ho tot per si no havia quedat prou clar) i una presentació de conflictes que s’allarga innecessàriament: té vuit episodis, però en tot moment et sembla que amb quatre ja hauria arribat a port.

El millor de la sèrie, el seu magnífic planter d’intèrprets, encapçalat per la gran Julianne Moore, Clive Owen, Jennifer Jason Leigh, Dane DeHaan, Sung Kang, Giovanni Celentano, Clark Furlong, Ariana Jalia i la recuperada Joan Allen.