Entre la seva creixent oferta de sèries, Amazon està agafant el gust a produir antologies al voltant d’un únic tema que li permeten treballar amb creadores i creadors de diferents estils i aprofundir en històries que trenquen amb determinats convencionalismes. Un bon exemple d’això va ser Modern Love, que aviat estrenarà la seva segona temporada i, amb totes les seves irregularitats, plantejava un interessant exercici al voltant de la comèdia romàntica tradicional i els tòpics de la vida amorosa. Solos vol fer exactament el mateix amb les distopies hereves de Black Mirror: a partir de set històries que no tenen cap vincle argumental entre elles, aquesta sèrie antològica planteja una reflexió sobre la soledat, l’aïllament i la connexió (o la seva absència) entre les persones. Així, l’acció se situa en un futur molt proper, on els seus set protagonistes es veuen abocats a feines, circumstàncies quotidianes i moments vitals que els condueixen inevitablement a mantenir-se aïllats de la societat. Però aviat descobreixen que, per més que la seva existència faci pensar el contrari, tenen uns vincles indissolubles amb les persones que configuren amb el seu entorn afectiu, i també amb aquella gent amb qui es creuen per atzar o necessitat.

Un dels aspectes que més crida l’atenció de Solos, a banda del seu notable embolcall visual, és que ve amb denominació d’origen: entre els seus responsables hi ha Sam Taylor-Johnson, autora de Cincuenta sombras de Grey, i l’actor, guionista i director Zach Braff, conegut per la sèrie Scrubs i la molt reivindicable Algo en común. És a dir, que no es conforma amb ser una marca televisiva més, sinó que hi ha la voluntat d’explorar maneres de narrar més personals. Un altre factor clau és el seu magnífic repartiment, encapçalat per ni més ni menys que Helen Mirren, Anne Hathaway (que justament protagonitzava un dels millors segments de Modern Love), Morgan Freeman, Constance Wu, Uzo Aduba, Nicole Beharie, Dan Stevens, Jack Quaid (part activa d’un dels grans èxits d’Amazon, The Boys), Sanaa Lathan, Gordon Winarick, Chris Diamantopoulos i Anthony Mackie. Aquest últim i Beharie, per cert, van ser els caps de cartell d’un dels darrers episodis de Black Mirror que ha pagat realment la pena.