Andreu Navarra analitza a Prohibido aprender (Anagrama, 2021) les lleis d’educació de la democràcia a Espanya. Un assaig crític sobre com l’excés de legislació i l’augment de la burocràcia han degradat el paper dels docents i la qualitat de l’ensenyament.

Per què se’ns prohibeix aprendre?

La LOMLOE (anomenada llei Celá de l’educació) no és més que una avinença populista, que tracta l’alumnat com un conjunt idiota i idiotitzable, com si els fills de les famílies pobres no mereixessin més que beneficència, quan el que necessiten és una educació exigent i un futur en forma de treball digne.

Tenim un sistema de qualitat?

Per descomptat que no. Es condemna l’alumnat més desafavorit i de família immigrada a una educació de segona fila. El que tenim avui dia és un classisme descarat disfressat de pedagogia molt bona amb l’únic objectiu de conservació d’una societat dividida per origen social i econòmic.

Quins diria que són els tòpics de l’educació en aquest país?

Les acusacions contra el professorat, acusat de continuar ancorat en pràctiques franquistes. I tòpics nous com que la mateixa escolarització ja educa, o que la utilització indiscriminada de tecnologia resulta educativa per se.

Quin és el repte més important de l’educació?

Erradicar la influència de les institucions econòmiques internacionals sobre la nostra legislació educativa. Les nostres lleis han d’alliberar-se de la dictadura de l’«ocupabilitat». Educar no és generar usuaris ni clients.

En què treu bona nota el nostre sistema educatiu?

En esforç per tractar de consolidar valors democràtics. Però també treu massa bona nota en credulitat, en absència de resistència davant unes polítiques que són clarament una estafa cognitiva. Hem sentit una titular d’educació abominar dels sabers «enciclopèdics». Que potser és dolent saber coses, concentrar-se o llegir? 

Analitza diverses lleis d’educació al llarg de la democràcia. Quin ha estat el recorregut?

La LODE va incorporar una enorme quantitat d’estudiants al circuit públic i va començar a incrementar la despesa, que durant el franquisme era ridícul. La fal·làcia actual confon el progrés de moltes multinacionals amb el progrés de la nostra societat. És un truc propi de trilers. Fa falta que algú es proposi abaixar les ràtios a classe i invertir entorn el 5% del PIB (a Europa ronda el 6% i a Espanya, el 4,4%).

S’educa perquè els joves siguin treballadors o ciutadans?

Es busca que l’escola pública generi i mantingui un lumpenproletariat que sigui fàcil de moldejar. I que generi moltes dades per mercadejar amb aquesta matèria primera.

Ha passat de moda educar per crear pensament lliure?

No ha passat de moda, però destruir l’educació lliure, cultural, il·lustrada i científica és una prioritat.

Què en pensa de les disputes per la llengua vehicular que hi ha a Catalunya?

Penso que s’equivoquen tots. El català, com qualsevol altra llengua, és un sistema de pensament, una visió del món, i per tant només pot enriquir. Però els sectors que defensen la llengua ho fan molt malament.