Julie Delpy va ser un dels rostres més icònics dels 90, però ben aviat es va veure que no només era una actriu amb molt talent. A banda que ha arriscat molt amb els papers que ha escollit (sempre ha alternat pel·lícules més o menys comercials amb projectes que no tenien res de convencional), s’ha acabat revelant con una artista molt prolífica que arriba a produir, escriure, dirigir i fins i tot compondre la banda sonora d’una pel·lícula. Per això no sorprèn que al seu nou treball, la sèrie de Netflix Al borde, sigui a pràcticament tots els fronts creatius. I tampoc que el gènere escollit sigui el de la comèdia dramàtica, que ja havia treballat a pel·lícules com 2 días en París, La condesa o Lolo, el hijo de mi novia, on denotava un gust molt agraït per furgar en les interioritats de les relacions personals. Però el que acaba fent de la sèrie una experiència molt curiosa és que a estones sembla una extensió de la saga iniciada per Antes del amanecer: és com si Celine, cansada de les tribulacions de Jessie, s’hagués volgut refugiar en les seves amigues. Delpy, de fet, és la coguionista d’aquella meravellosa trilogia, on hi ha posat molt de la seva pròpia personalitat.
Al borde, formada per 12 episodis de mitja hora, se situa a Los Angeles, immediatament abans de l’esclat de la pandèmia. Les seves protagonistes són quatre amigues de fa anys molt diferents entre elles: una xef d’èxit amb molts dubtes sobre el seu futur professional, una dona que ho ha deixat tot per fer de mare, una emprenedora que es disposa a tornar al món laboral i l’hereva d’una gran fortuna. A través dels seus matisos i les seves converses anem entenent la seva diferència de percepcions sobre la conciliació, l’amor o la maduresa, mentre la ciutat es prepara per a un confinament que serà determinant en la seva relació. Com a les pel·lícules que ha escrit i dirigit, Delpy combina el retrat sentimental amb una mirada corrosiva que posa un especial èmfasi en els absurds de la vida quotidiana i aquelles coses que costen d’expressar fins i tot a les persones més properes. Hi ha qui potser la veu pretensiosa i el seu humor no sempre és funcional, però no hi ha dubte que es tracta d’una aposta personal que com a mínim prova de caure en més clixés dels necessaris. Al costat de Delpy hi trobem Sarah Jones, Alexia Landeau, Daphne Albert, Timm Sharp, Christopher Convery, Mathieu Demy, Giovanni Ribisi, Dhruv Uday Singh, Troy Garity i Elisabeth Shue, una altra actriu que també ha anat arriscant molt (només cal veure-la a The Boys) amb els papers que ha acceptat durant els darrers anys.
