Jair Domínguez publica Estructures profundes (Columna Editorial), una novel·la apocalíptica carregada de crítica social. L’escriptor i guionista, controvertida figura mediàtica a TV3 i Catalunya Ràdio, parla la literatura com a «necessitat espiritual», del que s’espera d’ell, de Catalunya i el futur.
Molta gent pensa que vostè és una espècie d'heroi.
Corren temps difícils i la gent necessita herois. De totes maneres, has d’estar molt desesperat per tenir-me a mi de referent.
Amb aquesta gent que el segueix i l'adora, se sent en deute?
En absolut.
Molta altra gent pensa que és un subnormal redimit. Polítics taronges el titllen de «merdós»...
No crec que s’equivoquin massa. De totes maneres, com més t’odiïn els polítics, millor.
Per què escriure un llibre? Diners no donen, no tant com TV3 o Catalunya Ràdio.
No donen diners, però jo soc un escriptor i els escriptors no esperen treure rendiment econòmic de la seva obra. Jo treballo a la televisió i a la ràdio per pagar la hipoteca. En canvi, escric per amor a l’art, perquè és una necessitat espiritual. Em sento orgullós dels meus llibres. La resta és feina. Podria fer de carnisser o netejar vaixells, però faig el ximplet per la televisió i no me’n sento especialment orgullós.
En la seva novel·la parla d'una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les diferències socials. És lícit tenyir el somni d'una vida digna o és propi de somiadors?
L’ésser humà somia perquè del contrari es tornaria boig. El món és un lloc horripilant. O somies en la possibilitat d’un canvi o et suïcides, que, de fet, no deixa de ser un canvi radical.
El públic sembla a l'espera de la seva pròxima «sortida de to». En el llibre però la insubordinació sembla anar submergida. Se sent condicionat pel que esperen de vostè?
La gent necessita etiquetar-te per posar en ordre la seva vida. Volen saber si ets de dretes, si ets humorista, si ets un guru de l’autoajuda. No poden entendre que hi ha gent prismàtica, persones plenes de contradiccions. La gent espera que jo surti en prime time i digui «puta Espanya» o del contrari seré un venut. Però m’avorreix tot molt ràpidament. Detesto la gent que es pot dedicar a una sola cosa o a fer la mateixa broma sempre. No em condiciona res.
A la novel·la parla del futur pròxim. Com creu que serà el de Catalunya?
Auguro un panorama tètric. Els milionaris de sempre cantant havaneres a Calella i la resta endreçant paquets a Amazon i repartint hamburgueses a Glovo.
Li dic una sèrie de noms i em diu el primer que li ve al cap:
Arrimadas: intranscendent
Puigdemont: dissortat
Jair Domínguez: farsant
El Papa Francesc: fucker
L'escopeta, encara la porta a plató?
En tinc una a casa i una al camerino però no la baixo a plató a menys que estigui molt emprenyat.
Moltes vegades a Catalunya parlo en castellà. Creu que sóc tonto o mala persona?
No et conec prou com per emetre un judici tan contundent. En tot cas, si no te n’adones quan fas el canvi pot ser que no siguis ni una cosa ni l’altra. A mi em passa quan vaig borratxo.
