Amb més de tretze milions de lectors, traduït a diversos idiomes, el prolífer escriptor Jordi Sierra i Fabra publica La conjura de Herat (Catedral Editorial), el seu llibre número 525. La novel·la tracta sobre una fosca trama nascuda a Herat i consolidada com una de les xarxes de tràfic de drogues més poderoses del món.

Com a tartamut, li va ser més fàcil explicar-se al paper?

Més fàcil no. Potser va arribar a ser una defensa, perquè devorava llibres i també em va donar per escriure des de que tenia uns vuit anys. Escrivint tota la resta era relatiu.

Diu que va patir bullying per això.

Als dotze anys una bufetada fa mal tant com una burla per la tartamudesa. Cada cop em va fer més fort. Jo tenia un somni i m’aferrava a ell. Els somnis et donen força, valor, confiança. Amb els anys vaig anar superant la tartamudesa i fins i tot vaig arribar a tenir un programa de ràdio. 

Als vint-i-un és fitxat per la policia per escriure en una revista clandestina. No el podien fer callar.

El curiós és que jo escrivia de música, no de política, però a ells els va ser igual. Un dia va arribar la Guàrdia Civil, va tirar la màquina de ciclostil per la finestra i ens enxampar a tots.

El 2002 una enquesta assegurava que és l’autor viu més llegit en els centres escolars d’Espanya.  

Aquesta enquesta va ser reveladora. Porto 49 anys publicant llibres i des de fa més de 40 sóc lectura recomanada a Espanya i Llatinoamèrica. Fins i tot he venut gairebé un milió de llibres a la Xina. Suposo que els joves entenen el que els dic, capten l’honestedat, que no dono lliçons. Cada cinc anys es renova el ramat adolescent, i les meves xifres no han baixat mai, al contrari.

Més de 500 llibres escrits i 13 milions de lectors. Quins números!

Ara mateix són 525 publicats amb La conjura de Herat. I això que no sóc famós, mai surto als mitjans i TV3 fa deu anys que ni m’anomena. També és cert que sempre he fugit del soroll, la fama. No tinc ni xarxes socials. L’únic que vull és escriure i viatjar.

Té una fundació on ajuda joves escriptors. Té futur escriure a Espanya?

El futur te’l fas tu. Quan li vaig dir al meu pare que seria escriptor, es va posar a plorar. Després m’ho va prohibir. Ningú vivia d’escriure a Espanya en els 50, i jo li vaig dir que ho aconseguiria. 

Que ens depara el nou llibre?

Magda Ventura, la protagonista, és una periodista d’investigació que va debutar l’any passat amb La conspiració del coltán. Aquesta és la segona part on descobrim què li va passar a Magda a la base espanyola a l’Afganistan.

Parla sobre la relació d’Espanya amb l’Orient, de la qual sembla que ara, amb el conflicte a l’Afganistan, recentment ens assabentem.

Jo em poso en la pell d’uns pares que han perdut un fill a l’Afganistan en aquells anys i que ara han de preguntar-se: «I per què»? Tants morts perquè els talibans tornin a manar i el terrorisme torni a aparèixer.

També parla de la xarxa de tràfic de drogues més gran de món.

Afganistan és el gran subministrador d'opi del món. La gent sempre pensa a Colòmbia com a reducte de les drogues. Què va! La major part del PIB afganès surt de vendre opi.

Per què ens sembla tan llunyà i aliè tot allò?

Com més gran és la globalització, més endogàmics som. Com més podem saber, menys ens importa: ens immunitzem.