Carles Casajuana publica Últimes notícies del Chaco (Edicions Proa), una novel·la on la globalització i l ‘ambició empresarial xoquen amb un dels últims llocs verges de la planeta. Amb una llarga i variada carrera diplomàtica, Casajuna vincula la seva experiència i convivència amb el poder a la faceta d’escriptor.

Com a ambaixador ha tractat a presidents de Govern, primers ministres i dictadors. De qui conserva un record més amarg?

De tots els governants que he conegut, el més detestable és sens dubte el general García Meza, un dictador que va governar Bolívia els anys 1980 i1981. Era un dictador sense escrúpols, amb un ministre de l’Interior, el coronel Arce, que era un veritable assassí. Per sort, García Meza va morir a la presó. El ministre de l’Interior encara hi és, però viu als Estats Units.

També ha tractat amb el món empresarial més sanguinari.

Jo no tractaria les empreses de sanguinàries. Les empreses viuen sotmeses a la lògica del benefici i poden ser implacables, però d’una altra manera. A Últimes notícies del Chaco contraposo la lògica d’una empresa multinacional que vol explotar una part de la regió sud-americana del Chaco amb la d’una comunitat indígena aïllada que viu a la zona, defensada per un grup d’ONG. L’empresa recorre a mesures molt extremes, però no a la violència. 

A Chaco no deixa d'analitzar el poder, com ja ha fet en altres dels seus llibres.

Sobre el tema del poder vaig publicar un llibre Les lleis del castell, i el vaig escriure per no haver de pensar més en el tema. Però no ho vaig aconseguir, perquè les relacions de poder, no només les de poder polític, em continuen interessant, i a Últimes notícies del Chaco es nota, és clar. És una novel·la sobre la cara fosca del progrés. També sobre com de petit s’ha fet el món.

Està molt lluny el Chaco, però alhora, molt a prop: la mateixa lògica econòmica. 

L’argument de la novel·la es desenvolupa simultàniament a molts llocs, al Chaco, a Londres, a Buenos Aires, però sobretot a Barcelona. L’objectiu és retratar les diferències de mentalitat sobre el conflicte entre els directius de l’empresa multinacional, l’advocada que els representa, Laura Codina, la comunitat indígena i les ONG que la defensen.

Quina és la situació del Chaco?

És una zona molt extensa, més que la península Ibèrica, i poc poblada, a cavall entre el Paraguai, l’Argentina i Bolívia. És una regió que fins ara no havia atret l’atenció de grans empreses perquè no se’n podien extreure grans beneficis. Això l’ha preservat fins ara. És un dels pulmons d’Amèrica del Sud i està en perill, com l’Amazònia.

Descriu la reducció de cultures del món. La cultura catalana travessa aquest mateix procés?

Avui totes les cultures minoritàries estan en perill, perquè la globalització va lligada amb una gran uniformització cultural. Viatgem d’una punta del món a l’altra i a l’aeroport d’arribada veiem els mateixos anuncis, i això té uns efectes molt poderosos en l’erosió de les cultures minoritàries. Aquest és un dels temes de fons de la novel.la. Parlo d’una forma de vida tradicional amenaçada pel progrés, però lògicament es pot extrapolar a qualsevol altra cultura minoritària amenaçada.

Llavors, segons vostè, el català s'extingirà? Corre aquest perill?

En el futur immediat, no ho crec. El català continua essent una de les primeres deu o quinze llengües europees. Però s’està erosionant pel contacte amb el castellà, que és una llengua més forta i va guanyant terreny. El perill no és que el català desaparegui, sinó que degeneri en una forma de catanyol.